En els darrers anys estan creixent valuoses iniciatives de primer anunci, que tenen com a objectiu despertar i revitalitzar la fe. Hem de reconèixer que aquests nous mètodes i eines d’evangelització representen un alè d’aire fresc per a l’Església. Al mateix temps, els bisbes advertim el perill que, en aquests mètodes, es concedeixi un pes excessiu a les emocions i sentiments. Per aquesta raó, la Comissió episcopal per a la doctrina de la fe acaba d’emetre la nota doctrinal “Cor ad cor loquitur. El paper de les emocions a l’acte de fe”. Amb ella es pretén ajudar a fer que els mètodes de primer anunci no només “impactin” sinó que condueixin a la conversió i a l’adhesió a Crist. La nota pretén “ajudar el discerniment i acompanyar en la maduració d’aquestes experiències apostòliques perquè puguin créixer i prestar un servei millor a tantes persones que s’acosten a l’Església” (n. 6).
A la nota es valora el paper de les emocions en la vida humana i també en la vida espiritual, però se subratlla que els sentiments no poden deslligar-se de la veritat ni del bé. Sense veritat, la fe es converteix en una cosa purament subjectiva, corrent el risc de ser una projecció dels propis interessos. Sense caritat, tot es resol en un sentimentalisme buit. Al text, es proposa recuperar el cor com el centre de la persona, el lloc de les decisions, de la veritat, de la trobada i de l’Aliança. És al cor on s’integren la dimensió afectiva i corporal, la dimensió racional i intel·lectual, la dimensió volitiva i el compromís. D’aquesta manera, l’experiència de fe esdevé un esdeveniment totalitzant.
A la part final de la nota, es presenten alguns criteris per al discerniment. Es recomana recórrer als grans mestres de la vida espiritual, com sant Ignasi de Loiola, per aprendre a discernir els sentiments. Es recorda que l’experiència més emocional de la fe s’ha d’assentar en la veritat objectiva, i per això, després del primer anunci, cal emprendre processos catecumenals i de discipulat. S’accentua també la importància de la dimensió eclesial, perquè la millor manera d’evitar el subjectivisme és sotmetre les experiències pròpies al criteri de l’Església i dels seus pastors. Un altre criteri important és considerar si les iniciatives de primer anunci condueixen les persones a un compromís de transformació del món mitjançant l’amor. Finalment, es demana que l’expressió litúrgica de la fe no cedeixi a l’intimisme ni sigui desencarnada, sinó que, respectant les normes de l’Església, ajudi a endinsar-se a la bellesa del misteri que se celebra.
