L’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, centre docent del bisbat de Vic i vinculat a la Facultat de Teologia de Catalunya de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya impulsen el primer màster en Humanitats Cristianes. Abel Miró i Comas és el secretari acadèmic de l’ISCRVic. Més informació i matrícula a www.iscrvic.org
Quina formació específica oferirà aquest Màster en Humanitats Cristianes?
Aquest màster ofereix coneixements sobre les principals manifestacions humanístiques de la cultura occidental, parant atenció a la relació íntima de moltes d’elles amb el cristianisme i a la manera com s’han implantat en el nostre territori. Ha estat dissenyat conjuntament entre l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, que és qui s’encarrega d’impartir la docència, i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, que en valida els continguts i els reconeix amb l’expedició d’un títo propi.
El màster consta de 60 crèdits, formats per una oferta de 15 assignatures que abasten diferents àrees de coneixement humanístic com ara la història de la filosofia, la fenomenologia religiosa i l’estudi de les religions comparades, la història de l’església i d’algunes de les seves institucions amb més ressò cultural (com ara les catedrals i els monestirs), o la història de l’art i el patrimoni, de l’arqueologia i de la literatura cristianes. El màster s’estructura en 3 cursos de 20 crèdits cadascun on es combinen aquests continguts; cada curs de 20 crèdits per separat dona lloc a l’obtenció d’un títol d’expert. Completat el darrer curs i un treball final, s’obté el títol de màster de formació permanent en Humanitats Cristianes.
Per què és important oferir aquesta formació en una Universitat com la UVic-UCC?
És important per tres raons. La primera, perquè incorpora a l’oferta formativa de la UVic-UCC un títol exclusivament dedicat a les humanitats, cosa que amplia el seu ventall. La segona, perquè significa l’establiment d’una sinèrgia molt important en el context de la Catalunya central: el màster ha estat possible en virtut de la col·laboració amb l’ISCRVic, l’únic centre docent amb seu a Vic -a banda de la mateixa UVic-UCC- que imparteix estudis de grau i màster universitari en la seva especialitat pròpia, les ciències religioses. La titulació en Ciències Religioses, auspiciada per la Facultat de Teologia de l’Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona al qual està vinculat l’ISCRVic, és un programa d’estudis eclesiàstic amb total reconeixement civil que inclou continguts de teologia, filosofia i humanitats cristianes. A partir d’aquesta darrera àrea, en la qual l’Institut té una experiència docent reconeguda al llarg de més de 25 anys, ha estat possible organitzar els continguts del màster. I la tercera, perquè els continguts del màster ofereixen al públic interessat, i també als estudiants de qualsevol especialitat de la UVic-UCC com a complement a la seva formació, la possibilitat d’adquirir coneixements imprescindibles per entendre molts aspectes de la cultura occidental i de la realitat que els envolta.
De quina manera, les humanitats cristianes han impactat en la cultural occidental i, en concret, a la Catalunya central?
En molts llocs i de moltes maneres s’han argumentat les arrels cristianes d’Europa i de la mateixa Catalunya. Es pot discutir si això ha de condicionar més o menys el camí del continent i del país cap al futur, però és una obvietat que aquesta realitat ha condicionat la nostra història, la nostra cultura i el paisatge patrimonial i fins i tot natural que ens envolta. Per dir-ho breument, les humanitats cristianes constitueixen l’espina dorsal de la cultura occidental: sense elles, no hauria existit per exemple el pensament científic tal com el coneixem, ni l’art o la música, no cal dir-hi. En diferents aspectes essencials aquestes manifestacions es concreten també en el territori de la Catalunya central, no només perquè contingui un patrimoni historicoartístic lligat al cristianisme de gairebé dos mil anys d’antiguitat, sinó perquè és una terra dipositària d’una llarga tradició d’estudi de les humanitats cristianes a través d’institucions històriques com el Seminari de Vic.
Quines conseqüències té l’actual analfabetisme religiós i la manca d’una formació humanística?
També per dibuixar-ho breument, es pot dir que les conseqüències són de dos ordres. En primer lloc, la manca d’aquesta mena de coneixements dificulta la comprensió profunda i el gaudi del llegat dels segles anteriors: sense nocions d’humanitats cristianes, és impossible entendre, per exemple, la raó d’ésser dels objectes conservats al Museu Episcopal de Vic, una de les col·leccions d’art medieval més importants del món. Per tant, també impedeix obtenir informacions sobre la pròpia identitat personal i col·lectiva, entesa en sentit obert, però tanmateix no pas del tot etèria sinó plena d’alguna cosa. I en segon lloc, i molt més greu, sense la contribució de les humanitats, i específicament de les humanitats cristianes, el nostre món corre el risc de deixar-se dominar per un paradigma que entén la persona bàsicament com un instrument de treball i de consum, que no en treballa la dimensió humana i espiritual, i que per tant ens deixa desemparats davant les ideologies o els programes polítics al servei dels interessos d’uns pocs. El cultiu de la dimensió interior, i per als cristians específicament religiosa a la llum de l’Evangeli, és l’únic camí amb garanties cap a la llibertat, la realització i la felicitat personals i les bases autèntiques per a la construcció d’un món millor.
