La fracció del pa és el primer element, en ordre d’importància, dels ritus preparatoris per a la comunió, ja que aquest gest tendeix cap a la comunió.
La fracció del pa, tot i que era un gest funcional en el context dels àpats rituals jueus, és un gest ric en simbolisme teològic, ja que ens remet al que va fer Jesús a l’Últim Sopar. Com escriu l’Ordenament general del Missal Romà, en el número 83: “El gest de la fracció que Crist va fer en el darrer sopar donà nom, en el temps apostòlics, a tota l’acció eucarística.”Per tant, no és un fet purament funcional, sinó que és un fet constitutiu de la imitació de Crist. L’exegesi li ha donat molta importància.
La fracció del paés el nom que els cristians donen a la seva “reunió- menjar”; per al judaisme aquest nom no significa cap celebració, sinó que només és un fet funcional de trencar una galeta de pa, ja que era un ritu amb què s’obria el sopar. Els primers cristians haurien escollit aquest terme com a conseqüència de la separació de l’eucaristia de l’àgape. Als Fets 20,11, ja hi hauria una eucaristia separada de l’àgape. A 1 Corintis 11,34, trobem aquesta nota: que es pot sopar a casa abans de l’Eucaristia.
El biblista Joachim Jeremias diu que en el ritu jueu es tracta més “d’arrencar” un tros de pa, que de “fraccionar”. Segons ell, el cap de família “arrenca” un tros de pa per a cada comensal, i aquests se’l passen de mà en mà fins a l’últim de la taula. Aquesta distribució es feia en silenci. El fet de trencar-arrencar el pa té diversos significats. Pot significar provocar una ruptura per al bé d’una altra persona; pot significar, també, “trencar una vida”,per tant,“morir”.
Jesús s’identifica amb aquest “pa trencat”. Segons Pau, Jesús és aquest “pa trencat”: “Jesús digué l’acció de gràcies, el partí i digué: Això és el meu cos, ofert per vosaltres”(1Co 11,24). La compressió pròpia de Jesús és aquesta identificació amb aquest pa trencat. No és només un pa, sinó un pa partit, com a record del seu sacrifici a la creu.Som, doncs, davant d’un gest amb un fort accent teològic i un significat existencial molt important.
Però avui dia el ritu d’aquesta fracció passa moltes vegades desapercebut: queda encoberta pel gest de la pau i pel cant que l’acompanya o perquè, senzillament el celebrant ho fa de manera poc significativa: que no vol dir allargar la fracció per donar-li excessiva rellevància (cf. OGMR 83).
La sobreposició del gest de pau per damunt de la fracció del pa fa que aquest espai no s’hagi resolt satisfactòriament. D’altra banda, el gest de pau és gest “econòmic”, com ho demana l’Ordenament general del Missal Romà, número 82:“Que cada fidel expressi solament als de més a prop, de manera sòbria, el signe de pau.”
