El relat dels Mags d’Orient no és una crònica periodística, sinó un midraix: una relectura creativa de l’Escriptura per revelar la identitat de Jesús. Mateu construeix aquesta escena connectant-la amb una de les promeses més enigmàtiques de l’AT: la profecia de l’oracle de Balaam a Nm 24,17: “Una estrella surt de Jacob, un ceptre sorgeix d’Israel.” Per a un lector jueu del segle I, l’estrella no era un simple fenomen astronòmic, sinó el signe del Messies esperat que portaria la justícia.

Aquest messianisme va tenir un contrast dramàtic tot just un segle després de Jesús amb la figura de Simó bar Kojba, el nom del qual significa, literalment, “Fill de l’Estrella”. Recolzat per l’influent rabí Akiva, Bar Kojba va encarnar el messianisme guerrer i nacionalista: un cabdill que va brandar el “ceptre” de Jacob per liderar una cruenta revolta i expulsar els romans amb la força de les armes. Tanmateix, la seva estrella va acabar en la derrota absoluta i l’extermini de l’any 135 dC, demostrant que el messianisme basat en el poder polític i militar conduïa a un tràgic carreró sense sortida per al poble.

Davant del “Fill de l’Estrella” que cerca el domini terrenal, els Mags de Mateu troben un Messies pacífic. Jesús no brandava un ceptre de ferro per sotmetre, sinó que es manifestava en l’extrema vulnerabilitat d’un infant en un pessebre. Mentre Bar Kojba exigia espases i sang, Jesús atrau els savis de les nacions amb la llum de la veritat i la humilitat, que conquereix el cor del món mitjançant l’amor i el lliurament gratuït.