A finals dels anys 90 i principis dels 2000 des dels moviments altermundistes es va posar en dubte el paper de les institucions que es van crear en els Acords de Bretton Woods (1944): el Fons Monetari Internacional – FMI, el Banc Mundial – BM i l’Organització Mundial de Comerç – OMC.

Escriptors com Noam Chomsky, Susan George i José María Tortosa van posar de manifest les conseqüències de les polítiques de lliure mercat als països del Sud: desigualtat, privatitzacions, bretxa Nord-Sud, neocolonització econòmica…

José María Tortosa va abordar un altre tema molt destacat: l’agenda hegemònica creada per les elits dels Estats Units. Les seves estratègies els van fer desenvolupar un projecte militarista i expansionista que va reconfigurar el mapa geopolític mundial i les relacions internacionals. Els mètodes utilitzats van justificar els mitjans.

“La que fos la pàtria de la democràcia i la llibertat s’està convertint en la seva pròpia antagonista”

Passats els anys vam assistir a la caiguda del Mur de Berlín i al desmembrament de la Unió Soviètica, a la creació i el desenvolupament de la Unió Europea, a l’emergència de països com la Xina i l’Índia, a les successives crisis econòmiques, a les guerres de l’Afganistan, Kuwait i l’Iraq…

Davant d’aquest entorn canviant, Donald Trump s’ha proposat que els Estats Units tornin a “ser grans” i que marquin hegemònicament l’agenda mundial actual. En aquest sentit s’entén la política d’ingerència política i econòmica a països sobirans com Veneçuela, Cuba, Panamà, Groenlàndia (Dinamarca), Ucraïna i, ara, l’Iran.

La que fos la pàtria de la democràcia i la llibertat s’està convertint en la seva pròpia antagonista: control dels mitjans de comunicació, reducció de la despesa social, menyspreu de les polítiques europees, expulsió d’immigrants…

Com contrarestar aquesta agenda hegemònica que se’ns vol imposar? És complex i difícil, però és evident que passa per una refundació de Nacions Unides, totalment condicionada per un Consell de Seguretat segrestat pels països amb veto; i també per una Europa més cohesionada i coherent amb els seus principis, més valenta i decidida.