Oriol Jara té 46 anys, és guionista, escriptor, productor de televisió, activista cristià i col·laborador de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel. Feliçment casat amb l’Aitana, és pare de 4 fills. És autor de tres llibres: Deu raons per creure en Déu, Conversa amb Déu i Per què crec en Déu, aquest darrer publicat al març per l’editorial Destino. El 9 d’abril va oferir una xerrada als alumnes de la Institució Les Alzines de Girona.

Neixes en una família no creient, però ja a l’adolescència cerquesDéu en el budisme, l’hinduisme i el judaisme, fins a la teva conversió al catolicisme. Vas estar 20 anys fent aquesta recerca. Per què?

Perquè si Déu existeix no ho pots ignorar. Si Déu existeix (que existeix) saber-ho i conèixer-lo a Ell és la cosa més important del món. No hi ha res més rellevant. Així que abans d’ignorar-lo potser val la pena cercar-lo i reflexionar sobre si l’estem volent ignorar per desconeixement.

I des del primer moment et va fascinar l’Antic Testament…

És que és fascinant. No és que m’ho sembli a mi. Ho és. El Déu que ho ha creat tot, que és tan meravellós que ha creat l’univers, la vida, el cos humà, la natura… decideix revelar-se’ns. Dir-nos qui és, què li agrada, què vol de nosaltres i compartir-nos el seu pla per salvar-nos. És fascinant i ho hem d’agrair.

El 2022 publiques el llibre Deu raons per creure en Déu. Allà s’hi llegeix: “Pregant en una església vienesa vaig sentir l’existència absoluta, real i tangible de Déu.” Com és això? Ens ho pots explicat? Hi ha paraules?

És un impacte sobrenatural que es manifesta amb la convicció absoluta. Tu pots arribar a entendre racionalment que Crist és el Senyor. Fins i tot que Jesús va ressuscitar d’entre els morts, per les evidències que hi ha. Però la convicció absoluta, més enllà de les evidències, és una certesa total que ve de Déu. Així ho vaig experimentar jo.

Quina repercussió va tenir la teva conversió a la feina?

Excel·lent. Si realment vius en Crist i Crist viu en tu, la gent del teu entorn serà beneïda per la teva presència. Si la teva dona, els teus treballadors o el teu cap poden dir “glòria a Déu” per tu, llavors és que l’Esperit Sant treballa en tu i treballa en ells a través teu.

“Si la teva dona, els teus treballadors o el teu cap poden dir “glòria a Déu” per tu, llavors és que l’Esperit Sant treballa en tu i treballa en ells a través teu”

Vivim en una societat interreligiosa: des del respecte mutu ens podem beneficiar molt en el procés de la recerca de Déu. Almenys aquest és un dels molts llegats que ens va deixar el Sant Pare Francesc.

Jo crec que no. La meva experiència és que les religions t’allunyen de la salvació per una raó molt senzilla. Jesús diu “jo soc el camí, la veritat i la vida”. Jesús mateix exclou les altres religions. Això té sentit perquè si som uns pecadors i estem allunyats de Déu pel nostre pecat, només el sacrifici redemptor de Jesús ens pot reconciliar amb el Pare. És a dir, que qualsevol religió que no assenyali Crist, sinó que assenyali les nostres pròpies capacitats per pagar pel pecat, ens està portant a un carreró sense sortida. Així ens ho expressa Jesús. El cristianisme és exclusivista.

Aviat farà un any de l’estrena del pontificat de Lleó XIV, successor número 267 de Pere. Com veus el futur de l’Església? Cap a on hauria d’anar?

Aquesta pregunta és molt fàcil. Cap a on ha d’anar? Cap a Crist i res més. Tota la resta de coses són foc d’encenalls. L’Església és el cos místic de Jesús i qualsevol cosa que no sigui Crist ens allunya de la vida. Jesús és la persona més atractiva del cosmos. No necessita estratègies.

“L’Església és el cos místic de Jesús i qualsevol cosa que no sigui Crist ens allunya de la vida”

Hi ha un ressorgiment del fet religiós?

Sí. Però això no és bo. El fet religiós pot ser espiritista, budista, el ioga o els ovinis. Suposo que la nostra missió com a cristians catalans de l’any 2026 és predicar Crist perquè la fal·lera religiosa no porti els joves cap a pràctiques espirituals perilloses, sinó cap a l’únic camí que salva.

Parlem del teu darrer llibre. Divendres Sant a la lectura de la Passió ens torna a posar al davant la pregunta que li fa Ponç Pilat a Jesús. “Què és la veritat?” I Jesús no li contesta. Al llibre expliques que tot va començar amb una petita mentida, un dubte: “Realment Déu ens estima i vol el millor per a nosaltres, o això és mentida”? La veritat ens fa por?

La veritat fa por a Satanàs, com ho demostra Gènesi 3. La veritat és que nosaltres no mereixem estar amb Déu, però que Déu ens estima tant que ens dona: una manera de viure que és la millor per a nosaltres i, el més important, l’únic camí de redempció: Crist. Ell es lliura per nosaltres a la mort en creu. És la gran derrota de Satanàs (que en hebreu vol dir “acusador”) perquè, si Déu ens ha perdonat en Crist, l’acusador ja no té poder sobre nosaltres. Per això qualsevol que nega Jesús amb mentides fa mal. De manera intencionada o sense voler.

Al llibre escrius: “La voluntat de Déu per a la meva vida és el millor, perquè m’estima.” Potser el problema és que no ens ho acabem de creure, que Déu ens estima?

Com Eva. Ella tampoc va creure que Déu ens estima. Som molt curts de mires i pensem que l’amor és una cosa molt petita. Fins i tot justifiquem infidelitats matrimonials per “amor” o crims “passionals”. La nostra concepció de l’amor és petit i, a vegades, miserable. Déu ens estima gratuïtament i el seu pla desborda per tots costats la nostra capacitat d’entendre’l. Aquí entra en joc la confiança. Entenc com m’estima Déu? No. Però sé que m’estima i, per tant, tot el que ens passi és la millor opció possible, perquè Ell és amor.

“Déu ens estima gratuïtament i el seu pla desborda per tots costats la nostra capacitat d’entendre’l”

Què podem fer per estimar la veritat en un món ple d’engany, de notícies falses, d’estafes?

Anar a la Bíblia. Moltes vegades els cristians estem perduts perquè ens dona la gana. Perquè ignorem sistemàticament la paraula de Déu a les Escriptures. Ni tan sols llegim l’Evangeli i, en aquesta ignorància, acabem dubtant de tot perquè pensem que Déu no té paraules per als problemes de la nostra vida. Sí, sí que en té, però les ignorem malgrat que les tenims escrites i en aplicacions bíbliques al mòbil.

“La veritat us farà lliures”, ens diu Jesús. Lliures de què?

Primer qui és la veritat? Ho diu el propi Jesús: la veritat és Ell. Per tant, de què ens fa lliures Jesús? De les conseqüències del pecat (Ell ha perdonat tots els nostres pecats a la Creu) i, en segon lloc, de les cadenes que suposa pensar que ens hem de guanyar el Cel. Els jueus, com qualsevol religiós antic, pensava que havia de complir manaments per anar al Cel. Eren esclaus de la Llei i, si no la complien, anaven a l’infern. Per això els àngels anuncien el naixement de Jesús als pastors, que, en no saber de Lleis, estaven condemnats —segons els fariseus— a l’infern. Jesús ens allibera de la por de la mort (Ell ha ressuscitat i ens ha marcat el camí), i de l’infern, perquè a través de la seva obra a la Creu Déu ens declara justos. 

Quin és el paper que ha de tenir l’evangeli en el món actual?

Ha de ser el centre de tot. La bona nova que Jesús ens ha salvat i que, per tant, hem de viure una vida digna d’aquest regal tan gran. Aquesta dinàmica ha de governar la nostra vida i, per tant, la societat del nostre món.

“El déu de la tecnologia ha rebut milions de sacrificis humans. No només persones assassinades a les guerres, sinó fins i tot cristians sincers que passen més hores mirant el mòbil que parlant amb el Senyor. (…) Si no adores Déu pare a través de Jesús, a quin déu has entregat la teva vida?” Aquí hi ha moltes coses a comentar, però et pregunto: Com hauria de ser la nostra relació, la nostra conversa amb Déu? Benet XVI deia una idea semblant a la que exposes al llibre: “Si no t’agenolles davant de Déu, davant de què t’agenolles?”

Llegir la Bíblia cada dia, reunir-nos cada diumenge amb els germans i pregar, pregar i pregar. Cada dia. Agenollar-te o estar-te dret o ajagut, és igual. Pregueu i Ell operarà en el vostre cor. Pregueu al Pare, en nom del Fill, pel poder de l’Esperit Sant i Ell s’encarregarà del vostre creixement espiritual i, encara més, us protegirà del mal i us allunyarà del pecat.

Al final ens fas adonar que el déu a qui adorem és el nostre ego, déu extremadament poderós a Occident. Com ens en podem desempallegar del nostre jo?

Llegir la Bíblia. Veure qui som les persones en realitat. Que petits, miserables, egoistes, temporals, insignificants que som! I entendre que, malgrat tot això, Déu ha donat la vida del seu Fill estimat (que és Déu) per a cada un de nosaltres. Per netejar-nos i reconciliar-nos amb Ell. Fruit de la comprensió d’aquesta relació entendrem que el nostre ego és ben poca cosa. Tenim massa autoestima, en general.

“Fruit de la comprensió d’aquesta relació entendrem que el nostre ego és ben poca cosa”

“Jesús no espera que fem coses”, però espera que ens estimem, oi?

“En això coneixeran que sou els meus deixebles, si us estimeu els uns als altres” (Joan 13,35).