“En les guerres, en les divisions, en les ferides que marquen les relacions, el mal continua circulant perquè sempre troba algú disposat a tornar-lo i a multiplicar-lo.” De Crist elevat a la creu, la humanitat aprèn una lògica totalment nova: Jesús “ha trencat aquesta cadena”, “acollint el que li passava i reconeixent-hi la partitura de l’amor i servei confiada a la seva vida”.

Aquest és el nucli de l’homilia que el pare Roberto Pasolini, predicador de la Casa Pontifícia, ha pronunciat en la celebració de la Passió del Senyor del Divendres Sant, presidida a la basílica de Sant Pere pel papa Lleó XIV.

La primera lectura, del profeta Isaïes, ha esbossat el perfil del servent del Senyor, “traspassat per les nostres culpes”. Ho ha fet a través de “textos poètics” que parlen d’un “servent misteriós a través del qual Déu aconsegueix salvar el món del mal del pecat”. Aquests càntics, ha dit el predicador caputxí, “Crist els va “interpretar i viure intensament, amb plena confiança en la voluntat del Pare, fins a transformar la crucifixió en un esdeveniment de salvació”.

El P. Pasolini ha posat en relleu l’actualitat  dels patiments “d’aquest home de dolors que coneix bé el sofriment” i també la “sorprenent” originalitat de la seva resposta a les ofenses injustes.

ROBERTO PASOLINI, predicador de la Casa Pontifícia

“Vivim en un món en el qual la veu de Déu ja no orienta, com abans, el camí compartit de la humanitat. No perquè hagi desaparegut, sinó perquè sovint ha esdevingut una veu entre moltes altres, coberta per altres paraules que prometen seguretat, progrés, benestar”

El món continua sent un lloc on es pateix i es mor, sovint sense culpa i sense raó, ha reconegut el predicador: “Les guerres no s’aturen, les injustícies es multipliquem, els més fràgils paguen les conseqüències.”

Davant l’instint de reaccionar tornant el mal rebut i ajustar comptes, apareix “la partitura de la creu, interpretada per una “multitud silenciosa de persones que trien escoltar una veu diferent”.

L’acció d’aquestes persones és silenciosa, invisible i valuosa, ha destacat el predicador de la Casa Pontifícia. “Són homes i dones”, ha afegit, “que recorren, de vegades sense saber-ho, el mateix camí del servent del Senyor. No fan gestos extraordinaris. Simplement, cada dia s’aixequen i miren de fer de la seva vida alguna cosa que no serveixi només per a ells, sinó també per als altres. Porten càrregues que no han triat, acullen ferides sense endurir-se, no deixen de buscar el bé fins i tot quan sembla inútil. No fan soroll, no acaparen el protagonisme, però mantenen oberta la possibilitat d’un món diferent.”

La creu de Crist ens anima, ha assenyalat el P. Pasolini, a “decidir, almenys en el més profund del cor, deposar les armes que encara sostenim a les mans”. Armes d’agressió la perillositat de les quals podríem estar temptats de subestimar, sobretot si la comparem amb el potencial letal ofensiu de les armes “de les quals disposen els poderosos del món”.

“També son instruments de mort”, ha indicat el predicador pontifici, “perquè són suficients per afeblir, ferit, buidar de sentit i d’amor les nostres relacions quotidianes”. Al món que busca la salvació de la “violència del mal”, de la “injustícia que mata”, de “les divisions que humilien”, Crist a la creu ofereix una solució inèdita perquè “no es basa en decisions polítiques, econòmiques o militars”. Precisament imitant el seu exemple, “el món és salvat contínuament per qui està disposat acollir els càntics del servent del Senyor com a forma de la seva pròpia vida”.

Segons el P. Pasolini, en aquesta època actual “tan ferida per l’odi i la violència, on fins i tot el nom de Déu s’invoca per justificar guerres i decisions de mort, nosaltres, els cristians, som cridats a apropar-nos sense por, més aviat, amb ‘confiança plena’, a la creu del Senyor, reconeixent-hi el tron sobre el qual s’aprèn a regnar posant la pròpia vida al servei dels altres”.