El 27 de març passat ens va deixar Doro Carbó Martorell. Com deia el seu marit i company de vida, l’Eduard Sala, “ens sosté l’esperança en el fet que Déu ja t’ha acollit, amb els qui estimes i t’han precedit”.

Segur que ha estat així. La Doro va ser una dona entusiasta, alegre, sempre amb el somriure disposat. I aquest tarannà que la va acompanyar no només naixia de la seva passió per la vida. La Doro sovint freqüentava la font d’aigua viva que fa que qui la beu mai no torni a tenir set. Assídua a la pregària, amiga de la lectura espiritual, sovint visitava Taizé amb l’Eduard i els fills. Jesús de Natzaret sempre havia estat un referent, amb qui deixar-se portar de la mà per fer camí. No es pot entendre la seva vida sense la seva fe.

Jesús de Natzaret sempre havia estat un referent, amb qui deixar-se portar de la mà per fer camí

Va ser aquesta fe la que li va fer dedicar-se plenament a  l’educació. Així va viure la seva vocació, com una crida a la qual respondre i a la qual va regalar el millor de si mateixa. És per això que l’educació no era només una feina per a ella, era un sagrament on fer present el Regne de Déu.

Es va trobar en el camí amb l’escola vicenciana de Sant Vicenç de Paül. Primer com a mestra, després desenvolupant, animant i acompanyant la dimensió pastoral de les escoles. Sempre oberta, amb una mirada clara dirigida  a la promoció dels que menys possibilitats i recursos disposaven, com l’havia après de l’evangeli. Sabia escoltar i acompanyar. Ho feia des de la tendresa de qui se sap estimada per Déu i de qui vol compartir aquest tresor amb tothom.

És per això que també va col·laborar amb la Fundació Escola Cristiana de Catalunya oferint formació a professors i agents de pastoral. També va participar d’un grup de treball sobre Educació i Justícia a Cristianisme i Justícia. Va generar equip, amistat, esperança. Des d’aquest centre va participar en l’escriptura del paper Cap a una educació alliberadora.

Va col·laborar amb la Fundació Escola Cristiana de Catalunya oferint formació a professors i agents de pastoral

La Doro va ser una persona que emanava vida per tot arreu, amb la família, amb els amics, amb els seus estimats alumnes, oberta sempre a escoltar, a aprendre, a llegir, a mirar més enllà. Sempre més enllà, per poder continuar caminant, obrint portes, preocupada per donar respostes a les problemàtiques socials del nostre món. La Doro vivia feliç i orgullosa de la seva vida i de la vida que generava al seu voltant, perquè la felicitat consisteix en saber que estàs en el lloc on has d’estar.

Com diu Maria Arrese, filla de la Caritat amb qui va compartir moltes estones: “Hi ha persones que no només ocupen un lloc, sinó que transformen els espais on passen”. La Doro va ser una d’aquestes persones per al camp educatiu de les Filles de la Caritat i per a tots els qui la vam conèixer.