Amb motiu de la commemoració del 700è aniversari del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, des d’aquest divendres 27 i fins diumenge, el monestir ha organitzat unes jornades de portes obertes a la ciutadania. Per parlar dels actes programats, Ràdio Estel ha entrevistat Anna Castellano, directora del monestir i comissària del setè centenari. Castellano ha destacat la importància de la presència de les monges, una qüestió a la qual també va fer referència el cardenal Joan Josep Omella aquest dijous, quan va expressar el desig que “molt aviat torni a haver-hi vida religiosa al monestir de Pedralbes”.

Com ha rebut les paraules del cardenal Omella, que va dir que espera que molt aviat torni a haver-hi vida religiosa al monestir de Pedralbes?

Va ser sorprenent per a tothom. La voluntat sempre hi ha estat, però les mateixes clarisses ens han explicat que hi ha una manca de vocacions. Això ja se sabia des de finals dels anys vuitanta, quan no va entrar cap més germana, i érem conscients que aquest moment arribaria. Com a museu, però, no ens pertoca opinar en aquest àmbit.

Tots som conscients de la importància de la presència de les monges, perquè donava sentit a les pedres. Tot el que expliquem del monestir pren més significat amb la vida religiosa.

D’altra banda, cal recordar que des del monestir estem protegint tots els seus béns: no s’ha tocat res i tot es conserva tal com elles ho van deixar. Si algun dia tornen, seran molt benvingudes.

Un apunt històric sobre la col·locació de la primera pedra, que és el que ara celebrem, per part d’Elisenda de Montcada i de Jaume II. Quina era la motivació d’Elisenda de Montcada de construir el monestir?

Al segle XIII, els ordes mendicants van augmentar molt la seva popularitat. Era l’inici de la baixa edat mitjana, un moment en què les ciutats ressorgeixen: els països europeus ja havien estabilitzat les seves fronteres i es va produir un moviment de població cap als nuclis urbans. Molta gent no trobava feina i necessitava suport, que trobava en aquests ordes; per això es van expandir.

En aquest context, Elisenda de Montcada va sufragar el monestir amb els seus propis diners. Volia un lloc on viure quan quedés vídua —era l’última esposa del rei— i també que les monges preguessin per ella. En aquest espai, que combina monestir i palau, hi vivia envoltada de familiars i de dones de la burgesia. Volia que la recordessin i, d’alguna manera, també un passaport per a la vida eterna.

Durant aquests tres dies organitzeu una jornada de portes obertes a la ciutadania. Quina és la proposta?

S’organitzen visites perquè la gent tingui l’oportunitat de gaudir d’aquest espai. El plat fort és dissabte, amb diverses activitats, com els tallers a l’hort. Cal tenir en compte que es tracta d’un hort medieval, amb productes cultivats abans del descobriment d’Amèrica i seguint criteris d’agricultura ecològica. A la nit hi haurà un gran concert a l’església, per al qual encara queden algunes places.

Diumenge s’obriran les portes perquè la gent pugui assistir a missa —que encara se celebra els diumenges— i també visitar el monestir.

També a partir d’avui queda oberta al públic l’exposició “Tocar l’ànima”.

L’exposició vol mostrar els murals de la capella de Sant Miquel amb una experiència immersiva en què es combinen tecnologies 3D, realitat augmentada i museografia interactiva.

També explica el context històric i cultural a Europa, Itàlia, la Corona d’Aragó i la ciutat de Barcelona, i la seva influència en les pintures de la capella de Sant Miquel a través de l’expansió del franciscanisme, així com el procés de restauració de les pintures. En aquest àmbit s’inclouen diversos vídeos i un interactiu on es pot visualitzar la gran quantitat d’edificis públics importants que es van construir a la Barcelona del segle XIV.