Enguany, la Fundació Centre Català de Solidaritat ha fet 35 anys. CECAS és un programa d’atenció i tractament de les addiccions promogut per la Conferència Episcopal Tarraconense i les Càritas de Catalunya el 1991. La Jornada s’ha celebrat el 19 de març a Barcelona, al matí en la seu del COAC i a la tarda al Palau de la Balmesiana.

En aquestes 3 dècades i mitja la fundació ha anat adaptant-se a les necessitats canviants de les persones que atén, intentant acompanyar i adequar els sistemes de tractament específics de les addiccions a través d’un model comunitari per fases graduals i donant molta importància al seguiment familiar de la persona que s’està recuperant de la seva addicció.

Aquest 2026 el títol de la consigna ha intentat expressar aquesta necessària actitud reflexiva i continuada de no deixar mai de mirar la dinàmica de la realitat en la qual estem involucrats. La incidència cada cop més present de la Patologia Dual (Trastorn Mental i Addicció a les Substàncies), la Multidependència i Addiccions Conductuals, l’augment de consum d’Alcohol i Deteriorament Cognitiu d’alguns pacients d’edat avançada, la necessitat d’abordar els seguiments amb Perspectiva de Gènere… diversifiquen i posen a prova els sistemes de tractament, que han de readaptar-se de forma versàtil per complir les seves funcions sense perdre consistència i eficàcia.

En aquest sentit, s’han exposat 3 ponències orientades a reforçar el seguiment familiar a través de l’especificitat del Grup Multifamiliar, repensar alguns aspectes dels sistemes de tractament residencial de la Comunitat Terapèutica (CT), i finalment s’ha reflexionat sobre el concepte d’èxit/fracàs en el tractament de les addiccions a través d’un repàs significatiu d’estudis avaluatius dels tractaments residencials d’alta intensitat.

El Grup Multifamiliar possibilita la reunió en un mateix temps i espai de tots els membres familiars que fan seguiment juntament amb els usuaris que es recuperen. Amplifica la visió sistèmica i les observacions que es poden fer de les interaccions entre les persones reunides i facilita un espai on el diàleg compartit, l’intercanvi d’experiències en la diversitat i l’ajuda mútua poden afavorir encara més el canvi d’òptica intrafamiliar, influir per desfer aïllaments i propiciar noves maneres saludables de veure’s com a família.

La Comunitat Terapèutica (CT) és una eina complexa de caràcter psicosocial que requereix també una mirada sistèmica de recuperació, basada en una estructura normativa amb sentit, que ofereix possibilitat d’autogestió i on es promou l’ajuda mútua entre residents. Per tot això, és clau la construcció d’una bona aliança terapèutica i fomentar la confiança entre professional i persona en recuperació. Davant la diversitat del col·lectiu atès, s’ha descrit la necessitat de monitorar molt més aquesta autogestió tenint en compte les possibilitats físiques i psicològiques dels usuaris, mesurant els objectius i les exigències per cada subgrup de residents, així com adequar i rebaixar la pressió i intensitat de confrontació destinada al canvi d’actituds i al treball integral d’acord amb les capacitats i singularitats individuals.

En la CT les identificacions entre residents són un factor clau de recuperació, que pot convertir-se en un punt crític si no es van prenent mesures flexibles de readaptació i regulació dels sistemes de tractament d’acord amb els trets dels col·lectius que conviuen entre si. Les dinàmiques d’una mateixa CT no són mai iguals. La població es renova constantment cada 6-8 mesos, cada grup humà és diferent i no sempre els subgrups estaran compensats amb el mateix nombre i tipus de persones. Respecte de la diferenciació d’una CT de Dones que han patit violència de gènere, alternativa a la CT per Homes, cada cop es veu com una fórmula més adequada per treballar les addiccions. En aquesta línia, l’any passat el CECAS va celebrar els vint anys de la creació de la CT de Dones de Tarragona.