Passat el dissabte, quan clarejava el diumenge, Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a visitar el sepulcre. Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, feu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt. Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. De por d’ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. L’àngel digué a les dones:

-No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu de seguida a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu.” Aquest és el missatge que us havia de donar.

Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles.

Però tot d’una Jesús els va sortir al pas i les va saludar. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. Jesús els digué:

-No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.

(Mateu 28,1-10)

La mort de Jesús ha estat com un terrabastall per als deixebles. Tots ells, homes i dones, experimenten una sotragada vital. Però en aquesta sotragada es va fent pas un missatge lluminós, a través d’un missatger que ve del mateix Déu: No tingueu por, el qui busqueu, el crucificat, no és aquí, ha ressuscitat com us havia dit… Ara us precedeix a Galilea, allà el veureu!

Primer, crida a no tenir por (quantes vegades els ho havia dit Jesús!). En segon lloc, Jesús el crucificat no hi és, a la tomba, ha ressuscitat!, com també els havia dit Jesús. I tercer, els espera a Galilea, on el veuran!

Aquest missatge sorprenent el reben les dones en primer lloc, una cosa ben significativa: les que no compten gaire, les darreres, són les primeres a rebre la gran notícia, la Bona Notícia de part de Déu! I són elles les encarregades de portar aquesta Notícia Bona a la resta de deixebles. Una cosa que faran amb una barreja de por i d’alegria. Si la por ens paralitza, l’alegria ens posa en camí per comunicar-la i compartir-la. Però no és suficient que rebem el missatge: és determinant que nosaltres mateixos fem l’experiència de trobar-nos amb el crucificat-ressuscitat Jesús, com les dones. Aquesta és també l’experiència dels samaritans i la samaritana (cf. Jn 4,41-42).

I a Jesús Vivent no el trobarem a les tombes, entre la mort, sinó a Galilea, on transcorre la vida quotidiana de la gent i la nostra. És allà on el trobarem. Per veure’l, però, necessitarem que ens curi la ceguesa i ens doni la llum de la fe, que ens arrela en el seu amor concret (cf. Mt 25,37-40) i és la font de la nostra esperança.

Deixem-nos renovar per Ell en la seva passió d’amor per nosaltres i, especialment, pels més petits i insignificants del món!

*Contempla Jesús i deixa’t sorprendre per la inesperada alegria de la seva Vida…

*Mira la realitat que t’envolta i la del món: quins signes d’amor i de vida descobreixes allà on sembla que només hi ha mort? On descobreixes Jesucrist Vivent en la teva Galilea?

*Escolta en silenci les crides de Jesucrist, la resurrecció i la vida…

*Parla confiadament amb Jesús, agraint el que has descobert, expressant el que desitges i demanant-li ajut per seguir el seu camí…