“La pobresa et mata lentament”, “Em quedo sense veu”, “No som ningú!”. Aquestes i moltes altres són expressions reals de persones ateses per Càritas al barri de Pubilla Cases de l’Hospitalet de Llobregat i que Cristóbal Ruiz, catedràtic a la Universitat de Màlaga, va desgranar en la jornada acadèmica “Una societat a la corda fluixa”, que va convocar Càritas el 25 de febrer a la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona. Aquesta anàlisi delicada i respectuosa que va fer el pedagog permetia adonar-se que la soledat genera un sentiment d’autoculpabilització, que la manca de vida digna porta a l’ofec físic i anímic o que quan hi ha xarxes de suport i resiliència comunitària es poden aturar els processos d’exclusió social.
Precisament, a l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a la diòcesi de Barcelona, que es va presentar a la jornada esmentada per part de la Fundació Foessa i de Càritas diocesana de Barcelona, s’apunta que es consolida un model de societat a la corda fluixa amb un 38% de la població en integració precària que, en cas de recessió o confluència de dificultats, podria passar a situar-se en exclusió social. Si bé és cert que la població en exclusió social ha disminuït (17%, 450.000 persones), continua sent un percentatge elevat tenint en compte que estem en un cicle econòmic de recuperació.
“La pobresa i l’exclusió social no són accidents individuals, són fruit d’unes estructures socials, econòmiques i polítiques”, sosté el secretari tècnic de Foessa, Raúl Flores.
