Davant la crisi de persones desplaçades al Líban arran de l’escalada d’hostilitats al territori i les ordres d’evacuació israelianes adreçades a diferents localitats del país, Càritas espanyola ha mobilitzat 150.000 euros. Després dels atacs militars coordinats dels Estats Units i Israel contra l’Iran, l’escalada bèl·lica ha fet agreujar la crisi humanitària a l’Orient Mitjà i ja afecta 14,1 milions de persones segons l’ONU. Les ordres d’evacuació per als residents d’uns 50 pobles de l’est i el sud del país, així com a diferents barris de la capital, Beirut, ha provocat el desplaçament forçat i urgent d’unes 700.000 persones cap a zones més segures, segons l’ACNUR.
Roser Gil és referent d’Acció Humanitària en l’àrea de Cooperació internacional de Càritas espanyola
Amb les informacions que us arriben de Càritas Líban sobre el terreny, quina és la situació actual?
El desplaçament continua estenent-se per les províncies del sud i de l’est, les xifres parlen ja de 800.000 però podrien sobrepassar el milió de persones, el 35% de les quals són nens. Altres no han pogut eixir de casa seva per l’edat o les limitacions físiques, altres han decidit quedar-se com el sacerdot catòlic maronita Pierre El-Rahi, que va morir el dilluns 9 en un bombardeig. Les necessitats més urgents són refugi, distribució d’abrics, mantes, aliments, serveis sanitaris, serveis de proteció i suport educatiu perquè molts nens han deixat d’anar a l’escola.
Com és la realitat que viu una persona desplaçada?
Només el 20% de les persones desplaçades està en un centre d’acollida, la resta estan vivint amb familiars o al carrer. Tots comparteixen el mateix sentiment d’incertesa, d’estrès i de trauma. Molts han deixat enrere familiars, altres s’han vist obligats a separar-se perquè només tenien uns minuts per fugir. Les condicions de vida són duríssimes. Molta gent ja va sortir el 2024 pels atacs d’Israel. Van tornar a inicis del 2025 perquè hi havia un alto al foc, van reconstruir les seves cases i ara han hagut de tornar a sortir. No només els nens desplaçats no van a l’escola. Hi ha 344 escoles públiques que s’han reconvertit en refugis i els seus alumnes tampoc no hi van.
“Només el 20% de les persones desplaçades està en un centre d’acollida, la resta estan vivint amb familiars o al carrer”
Fa 15 anys que Càritas espanyola dona suport a Càritas Líban, com ha evolucionat aquesta col·laboració?
Havíem proporcionat suport ocasional, però va ser després de la guerra de Síria el 2011 que vam establir un programa de suport sotingut per la recepció de refugiats sirians al Líban. Gairebé un milió de sirians van creuar la frontera al Líban, un país petit d’uns cinc milions d’habitants. Vam poder fer aquesta ajuda gràcies a la Confederació de Càritas diocesanes, que recaptaren una quantitat molt significativa de fons. Càritas Liban té una presència àmplia al país. Heu de tenir en compte que el 37% població és cristiana i això fa un suport molt fort al treball de Càritas Líban, que té 11 centres d’atenció primària, 12 unitats mèdiques mòbils.
Què demana Càritas a la comunitat internacional en aquesta escalada bèl·lica?
Càritas s’uneix a la crida del Papa i de l’assemblea de patriarques i bisbes catòlics demanant la fi immediata de l’espiral de violència i el retorn al diàleg constructiu i a una acció diplomàtica responsable. Demanem que es faci tot el possible per evitar una escalada addicional, trobar solucions justes que posin al centre els drets dels pobles i protegeixen la dignitat. Com demana Lleó XIV, cal el final de la guerra, l’atenció urgent a la població desplaçada i les condicions de retorn a casa. La gent vol tornar a la seva terra, vol reconstruir la seva casa, vol ajuntar-se amb la seva família.
