El Sant Pare ha tingut a bé nomenar-me almoiner apostòlic i prefecte del Dicasteri per al Servei de la Caritat. Aquest Dicasteri “és una expressió especial de la misericòrdia i, a partir de l’opció pels pobres, els vulnerables i els exclosos, fa a favor seu arreu del món l’obra d’assistència i ajuda en nom del Pontífex Romà” (Praedicate Evangelium, 79).

Després de cinc anys treballant com a sotssecretari a la Secretaria del Sínode, arriba el moment d’emprendre altres camins en el servei a l’Església, Poble i Família de Déu, a qui estimo amb tot el meu ésser i a qui desitjo servir en allò que em demani, en allò que necessiti de mi, com un fill amb la seva Mare.

Després de cinc anys treballant com a sotssecretari a la Secretaria del Sínode, arriba el moment d’emprendre altres camins en el servei a l’Església

Vull expressar el meu profund agraïment al papa Lleó XIV per la confiança. Reitero la meva fidelitat al successor de Pere i dedicaré totes les meves forces, el que tinc i el que sóc, en aquesta nova missió: amb fidelitat, implicació i entusiasme.

Els anys viscuts com a sotssecretari del Sínode han estat de gran riquesa per a mi. Destaco la vitalitat de l’Església, que espanta les ombres del pessimisme i la resignació. He conegut molts “sants de la porta del costat” que, amb senzillesa, coratge i alegria, viuen i testimonien la seva fe i sembren Evangeli.

Destaco la vitalitat de l’Església, que espanta les ombres del pessimisme i la resignació

Recordo especialment el cardenal Mario Grech i els meus companys de la Secretaria General del Sínode. Que el Senyor els beneeixi abundantment. I el meu agraïment a l’inoblidable papa Francesc, que em va fer una crida a col·laborar en aquest temps de renovació i esperança. Amb bona voluntat, he procurat enfortir la comunió, desenvolupar la corresponsabilitat diferenciada i impulsar la missió evangelitzadora.

Vull mirar sempre Crist. Ell dóna sentit a la meva vida. Reitero el que vaig dir el dia de la meva ordenació episcopal: “Hi va haver un temps, Senyor, en què et preguntava: Per què m’has triat? Per què jo? Tan fràgil i insuficient. No et pregunto ja. Només et segueixo. Però no en la distància, sinó al meu costat. Si us plau, posa la teva mà a la meva. de tu, perquè tu ets el centre: “Això només sé: que em va malament de tu, no només fora de mi, sinó encara en mi mateix; La meva vida i servei episcopal són una història d’amor. “Senyor, tu ho coneixes tot, tu saps que t’estimo” (Jn 21, 17).

Començo ara el meu camí com a almoiner apostòlic i prefecte del Dicasteri per al Servei de la Caritat. Bell i exigent servei. Espero continuar l’esforçada i la magnífica tasca realitzada pel cardenal Konrad Krajewski en aquests anys. Vull posar els pobres al centre i deixar-me interpel·lar pel seu crit, que és el de Crist. Com a cristià, com a pastor, he de revelar el veritable rostre de l’amor diví. Com ens ha dit el papa Lleó XIV, “la santedat cristiana floreix, sovint, als llocs més oblidats i ferits de la humanitat. Els més pobres entre els pobres —els que no només no tenen béns, sinó tampoc veu ni reconeixement de la seva dignitat— ocupen un lloc especial en el cor de Déu. Són els preferits de l’Evangeli, els hereus del Regne (cf. Lc 6,20). És en ells on Crist continua patint i ressuscitant. És en ells on l’Església redescobreix la crida a mostrar la seva realitat més autèntica” (Dilexi te, 76).

Com a cristià, com a pastor, he de revelar el veritable rostre de l’amor diví

Sé que no estic sol. Sóc fill de l’Església, forme part del Poble de Déu. Caminem junts. Per això, amb humilitat i confiança, demano als meus amics ia tots els qui em vulguin ajudar, que, per favor, resin per mi. Necessito el suport sòlid de l’oració.

A més, sóc conscient que el servei als pobres remet a l’Evangeli. Ells ens evangelitzen.

Gràcies, amics. Sempre en comunió.

Vaticà, 12 de març de 2026

+ Luis Marín de San Martín, O.S.A.