El diumenge 11 de març del 2001 (segon diumenge de Quaresma), fou per a Lleida i la seva diòcesi una jornada històrica. A Roma, el papa Joan Pau II, en una solemne Eucaristia celebrada a la plaça de Sant Pere del Vaticà, davant de més de 25.000 fidels —uns 300 lleidatans vam ser-hi presents—, beatificà 233 màrtirs de la Guerra Civil. Tot i que la majoria eren valencians, entre els beatificats hi havia el jove màrtir lleidatà Francesc Castelló Aleu, qui tingué durant la cerimònia una destacat protagonisme.
Avui, quan s’escau el vint-i-cinquè aniversari d’aquella beatificació, deixeu-me fer-ne memòria per recordar —que vol dir “passar pel cor”— aquella emocionant jornada, inesborrable per a tots aquells que la vam viure en primer persona i per a tants altres que van poder seguir-la mitjançant la retransmissió que oferí la televisió, la ràdio i altres mitjans de comunicació.
A les deu en punt del matí s’inicià la cerimònia. A l’esquerra de l’altar hi havia la representació oficial d’Espanya, presidida pel ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, amb la consellera de Governació, Núria de Gispert, i el conseller de Justícia, Josep Delfí, representant la Generalitat. Lleida estigué representada per l’alcalde, Antoni Siurana, acompanyat pels regidors Miquel Padilla i Antonio Aige.
A la dreta de l’altar van ser col·locats els postuladors de les causes de beatificació, entre ells Mn. Gerard Soler, vicepostulador de la Causa del beat Francesc. Davant de l’altar i en un lloc destacat, havien estat situats els familiars directes dels que anaven a ser proclamats beats; entre aquests s’hi trobaven les dues germanes del màrtir lleidatà, la Teresina i la Maria Castelló Aleu, ja traspassades.
Iniciada l’Eucaristia, començà el ritu de beatificació. Fou aleshores quan el recordat i molt estimat bisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, amb veu emocionada, demanà al Sant Pare la beatificació de Francesc Castelló. Ho feu recordant la seva militància a la Federació de Joves Cristians de Catalunya i el seu testimoni de cristià coherent amb la seva vida i compromès fins a la mort martirial, ocorreguda el 29 de setembre del 1936 al cementiri de Lleida.
Un dels moments de la cerimònia de beatificació presidida pel papa Joan Pau II.
Quan eren les deu i vint-i-tres minuts del matí, Joan Pau II, ja molt ancià i fatigat, va recitar l’oració amb la qual quedaven proclamats beats els 233 màrtirs i el lleidatà Francesc Castelló. Fou aleshores quan, ja desplegat el domàs dels màrtirs que penjava del balcó principal de la basílica, van desfermar-se els aplaudiments i ovacions de la multitud de fidels que omplien a vessar la plaça de Sant Pere del Vaticà. El nombrós grup de lleidatans, amb senyeres i una bandera de la ciutat oferta per la Paeria, ens vam fer notar i molt, i vam celebrar la beatificació d’un dels nostres, cridant: “Visca el beat Francesc!”
Tot seguit, ja més asserenats, vam escoltar com el Papa, en la seva homilia, feia especial menció del ja beat Francesc. “Conscient de la gravetat del moment, no va amagar-se, sinó que va oferir la seva joventut en sacrifici d’amor a Déu i als germans, alhora que ens deixà tres cartes, exemple de fortalesa, generositat, serenitat i alegria, escrites moments abans de morir”, digué Joan Pau II, i va destacar la seva joventut. Un màrtir de només 22 anys!
L’endemà tingué lloc una missa d’acció de gràcies a la basílica de Sant Pere, presidida per qui era aleshores arquebisbe de València, Agustín García Gasco, i concelebrada pel bisbe Ciuraneta i altres bisbes, cardenals i nombrosos sacerdots, entre ells els dotze de la diòcesi de Lleida que ens havien acompanyat en el pelegrinatge a Roma. Finalitzada la missa i després de cantar el Virolai, Joan Pau II entrà a la basílica per saludar els pelegrins, mentre ressonava la lletania “Beat Francesc Castelló Aleu, prega per nosaltres”.
A Lleida, la beatificació tingué un extraordinari ressò, i va arribar al cor i a l’ànima de molts. La diòcesi ho celebraria passada la Pasqua, concretament el 29 d’abril, amb una concelebració eucarística multitudinària a la catedral, presidida pel bisbe de Lleida i l’auxiliar d’Alacant, Jesús Garcia, ja que en aquesta ciutat va néixer el beat el 1914. En la seva homilia, el bisbe Ciuraneta, que tant havia treballat per veure Francesc Castelló proclamat beat, digué que, de la vida i mort del jove màrtir, impressionava tot. Va expressar aquest desig: “Que la seva imitació condueixi a produir en la societat actual fruits abundants d’amor i d’esperança.” Crec que no puc concloure millor que amb aquelles paraules dites pel bisbe Ciuraneta, per vigents, en aquest món tant mancat d’amor i esperança.
