Durant molt de temps —àdhuc segles— era normal sentir dir a les persones creients que anaven a “oir missa”. Encara avui alguns poden recordar aquesta expressió. De fet, els mateixos catecismes feien aprendre que era una obligació per a tot catòlic “oir missa entera tots els diumenges i festes de guardar”.

L’expressió no era pas una anècdota. Manifestava una manera concreta de relació amb la celebració de l’eucaristia. Una relació que venia marcada per una clara distància entre el que s’esdevenia al presbiteri i el que vivia el fidel concret des del seu lloc a l’església. És a dir, la missa, fonamentalment “s’oïa”.

El moviment litúrgic que s’originà a Europa a inicis del segle XX afrontà aquesta qüestió, i fins i tot els mateixos papes maldaven per una comprensió més ampla de l’esmentada relació. No oblidem la lamentació de Pius XI quan parlà dels fidels que “assisteixen a la missa com a espectadors muts”. És per això que des del mateix magisteri pontifici i des del treball dels teòlegs de la litúrgia es va actuar per substituir el verb “oir” pel de “participar”.

El desig era precisament recuperar una participació activa en la sagrada litúrgia, tant interiorment com exteriorment. No oblidem la gran afirmació del Vaticà II quan expressà que la participació plena i activa en la litúrgia és la font primària i necessària d’on els fidels beuen l’esperit vertaderament cristià (cf. SC 14).

Tanmateix, d’uns anys ençà, ens trobem amb un altre fenomen que podríem dir paral·lel a l’antic “oir missa”. Es tracta de “veure la missa” a través d’una pantalla.

Aquest fenomen s’agreujà notablement a partir de l’epidèmia del 2020. Des d’aleshores, són més que abans les persones que afirmen ben contentes “veure la missa per la televisió” o per internet. I no solament persones ancianes, impedides o malaltes, per a qui aquestes imatges representen un veritable consol espiritual, sinó també altres catòlics que surten de casa amb normalitat però que s’han convençut que “veure la missa” és suficient. És obvi que, si l’antic “oir” expressava uns límits molt evidents, l’actual “veure” fa el mateix. Heus ací el dilema: la missa com a objecte religiós de consum individual a través d’una pantalla o com a trobada real amb el ressuscitat. És oportú recordar aquí la inspirada expressió del diaca sant Efrem: “Us abracem cada dia en els vostres sagraments i els rebem en el nostre cos.” La litúrgia ens allibera d’una estèril virtualitat. Aquesta situació demana una reflexió litúrgica i pastoral seriosa.