Som en una societat que agilitza les ajudes per adquirir un vehicle elèctric i, en canvi, posa traves per tramitar l’Ingrés Mínim Vital. Aquesta és una de les paradoxes a què ahir, dimecres 25 de febrer, Càritas va enfrontar els assistents durant la jornada acadèmica “Una societat a la corda fluixa” que es va desenvolupar a la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona. “La lluita contra l’exclusió social no és una prioritat en l’agenda política ni en la social. Existeixen polítiques i accions amb aquest nom, però són quasi anecdòtiques comparades amb aquelles altres que tendeixen a consolidar els veritables valors que sustenten el model”, podem llegir a l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a la diòcesi de Barcelona, que ahir es va presentar per part de la Fundació Foessa i de Càritas diocesana de Barcelona i que recull els resultats de l’Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials 2024.

Aquest ambiciós estudi, que a la diòcesi de Barcelona es va elaborar per primer cop l’any 1996, pretén copsar des del rigor científic l’entrellat de la pobresa, cada cop més dinàmica i que va més enllà de les mancances materials, i facilitar eines i reflexió per “impulsar una acció social més transformadora, en definitiva, una societat més humana”, va observar la secretària general de Càritas diocesana de Barcelona, Cristina Garcia. En aquest sentit, un equip d’investigadors de la Universitat Pablo de Olavide, de Sevilla, amb dotze Càritas diocesanes ha fet un estudi exploratori sobre cinquanta llars per conèixer com són els processos d’inclusió i exclusió i quines són les dinàmiques que porten les llars a precisar intervenció social o no. “La gran conclusió és que les xarxes sociofamiliars són el catalitzador de la dinàmica ja sigui en el sentit de la dependència o bé de l’autonomia”, van exposar Esteban Ruiz i Auxiliadora González.

El IX Informe Foessa, que inclou l’enquesta privada més gran i representativa del país, significa l’esforç de Càritas per radiografiar i transformar l’exclusió social al conjunt del país. Compta amb la participació de 140 investigadors de 51 universitats públiques, privades i centres d’investigació i fundacions i es declina en un informe general i vint-i-dos informes territorials. En una metodologia pròpia, els investigadors de Foessa han creat l’índex sintètic d’exclusió social (ISES) que es desprèn de 37 indicadors i 8 dimensions de l’exclusió social que permeten abastar la complexitat del fenomen de la pobresa i poder dividir la població segons tingui una integració plena, precària, estigui en exclusió social moderada o bé severa.

Precisament, el que es va apuntar és que a la diòcesi de Barcelona es consolida un model de societat a la corda fluixa amb un 38% de la població en integració precària que, en cas de recessió o confluència de dificultats, podria passar a situar-se en exclusió social. Si bé és cert que la població en exclusió social ha disminuït (17%, 450.000 persones), continua sent un percentatge elevat tenint en compte que estem en un cicle econòmic de recuperació. En aquest sentit, les principals carències a la diòcesi són l’habitatge, l’aïllament social i la salut.

Diagnòstic ambivalent

“La pobresa i l’exclusió social no són accidents individuals, són fruit d’unes estructures socials, econòmiques i polítiques”, va aclarir el secretari tècnic de Foessa, Raúl Flores. I va recordar que, tant en cicles econòmics de creixement com de contracció, la distribució de la riquesa és la clau per reduir la desigualtat i la pobresa. En aquest sentit, es va recordar que les mesures polítiques han d’apuntar diverses palanques (habitatge, ocupació, fiscalitat i protecció social) ja que, per exemple, si bé els salaris s’han incrementat (reforma del mercat de treball, increment del salari mínim…) aquestes rendes del treball se les està emportant “el forat negre de l’habitatge”. En particular, a la diòcesi de Barcelona un 26,6% de la població, és a dir 225.000 llars i 730.000 persones pateixen dificultats relacionades amb aquest àmbit i més del 15% de la població es queda en situació de pobresa severa després de pagar la despesa en habitatge.

Precisament, en l’àmbit laboral, si bé és cert que hi ha hagut un increment fort de l’ocupació, aquesta s’està concentrant en els sectors serveis i construcció, amb unes retribucions més baixes: “La nova normalitat és la precarietat”, va descriure el coordinador d’anàlisi social de Càritas diocesana de Barcelona, Guillermo Oteros, que va recordar que en el 60% de les famílies acompanyades per Càritas algú de la unitat familiar treballa.

Des de Foessa, també van apuntar a una fallada del sistema enfront del relat esbiaixat que les persones excloses són passives i no s’esforcen per sortir de la seva situació. “Vuit de cada deu fan el que poden per millorar: treballen, estudien i es formen, segueixen itineraris d’inclusió, però xoquen amb barreres estructurals com la desigualtat d’oportunitats, els recursos escassos de l’Administració i el tercer sector, els dispositius fragmentats i la falta d’acompanyament”, va assegurar Flores.

L’aïllament social, en un context d’un fort procés d’individualització, és una altra alerta a vigilar perquè s’ha duplicat la població en aquesta situació (8% al 2018 fins al 16% el 2024), amb 90.000 llars que no tenen cap suport en situacions de malaltia o en cas de dificultats.

Un nou pacte social per reequilibrar la balança

Davant d’un model de societat que devora el planeta, ha arribat el moment de plantar-se, és la primera qüestió per a Foessa. A continuació, en un context social de desassossec i incertesa, proposen més comunitat per afrontar col·lectivament els riscos abans del “campi qui pugui” actual que erosiona la democràcia i la convivència. Perquè és en comunitat on “es teixeixen vincles d’esperança”, com recorda el papa Lleó XIV a Dilexi te. Finalment, “temps difícils necessiten polítiques valentes integrals i avaluables amb un enfocament de drets humans, d’equitat territorial i ciutadania inclusiva”, va proposar Flores.

L’argument de la resiliència comunitària es va reforçar amb l’aportació del pedagog de la Universitat de Màlaga, Cristóbal Ruiz, que va analitzar els testimonis de persones empobrides que són acompanyades per Càritas i voluntàries a diferents territoris, un dels quals és el barri de Pubilla Cases, de l’Hospitalet de Llobregat. “Cap persona no es transforma per si sola, el canvi real neix en la relació, en el vincle, en la comunitat. Apostar-hi, avui, és gairebé un acte revolucionari”, va defensar Amèlia de Juan, de Càritas diocesana de Barcelona.

Finalment, Francisco Javier de Lorenzo, de la UNED, va proposar quatre paradigmes per acostar-se a la realitat de la pobresa: el context com un element que marca la trajectòria personal, la responsabilitat amb una mirada de reconeixement de capacitats i potencialitats, la complexitat i la relacionalitat com a potenciador de determinades inèrcies.

Es pot consultar l’informe a continuació:

Durant la jornada es va projectar el curt “Atrapados”, d’Iñaki Mercero: