Amb motiu dels 800 anys de la mort de Francesc d’Assís, per primera vegada a la història es poden visitar les seves restes. Aquest esdeveniment extraordinari, que durarà fins al 22 de març, portarà a la ciutat d’Assís prop de 370.000 fidels. Tot i que la tomba s’ha obert puntualment al llarg dels segles per motius molt concrets, mai fins ara no s’havien mostrat les relíquies al públic.

El franciscà Agustí Boadas, bon coneixedor de la tradició franciscana i autor d’obres sobre la presència dels franciscans a Catalunya, n’ha explicat el significat en una entrevista a Ràdio Estel.

“Mai fins ara no s’havien mostrat públicament de manera prolongada”

És la primera exhibició prolongada de les relíquies de sant Francesc. Hi ha hagut altres exhibicions públiques?

No, és la primera vegada que s’ofereixen al públic de manera continuada. La tomba només s’ha obert dues vegades al llarg de la història. La primera va ser al segle XV, amb motiu de la visita del papa Nicolau V, que, segons les cròniques, va besar els llavis del sant en un gest molt propi de la sensibilitat medieval. D’aquell moment n’hi ha una representació pictòrica de Francisco de Zurbarán que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Al segle XIX la tomba es va redescobrir, i l’any 1978 es va fer una anàlisi científica de les restes per confirmar-ne l’autenticitat i estudiar-ne l’estat de conservació. Però mai fins ara no s’havien mostrat públicament de manera prolongada.

Les cròniques expliquen que el cos tenia “les mans a la franciscana”. Què vol dir?

És una manera de dir que les mans estaven amagades dins l’hàbit, sense quedar visibles. Només es veia l’hàbit, en una actitud de senzillesa i recolliment molt pròpia de l’esperit franciscà.

Quina ha estat la història d’aquestes relíquies, tenint en compte que han passat vuit segles des de la seva mort?

A l’edat mitjana hi havia una gran devoció per les relíquies. Per entendre-ho, podem recordar el cas d’Antoni de Pàdua: poc abans de morir, mentre predicava, li van tallar fragments de l’hàbit per fer-ne relíquies, fins al punt de deixar-lo gairebé sense roba.

Quan va morir sant Francesc, hi havia por que el cos fos dispersat. Per això el van amagar primer a l’església de Sant Jordi —l’actual basílica de Santa Clara— i, un cop acabada la gran basílica dedicada al sant, el van traslladar sota l’altar major.

Davant d’una figura com sant Francesc, siguis creient o no, et sents interpel·lat

Com hem d’entendre avui la veneració d’aquestes relíquies?

Davant d’una figura com sant Francesc, siguis creient o no, et sents interpel·lat. Saber que aquelles restes corresponen realment a ell pot ser una experiència humanament molt enriquidora. Impressiona. A la gent li ha d’impressionar. Jo mateix intentaré anar-hi, tot i que hi ha molta afluència de pelegrins i no sé si serà possible.

Aquest aniversari també té un ressò personal per a vostè.

Sí. Part de la meva vocació va néixer quan, de jove, vaig anar gairebé per casualitat a Assís. Veure l’hàbit de sant Francesc, conservat durant vuit segles, em va impressionar profundament. Crec que avui pot passar el mateix a moltes persones: descobrir que l’Església també sap obrir-se, mostrar el seu tresor espiritual i custodiar-lo amb respecte.

D’altra banda, hem de dir que la voluntat és que l’exposició pugui esdevenir permanent, sempre que es garanteixi la bona conservació de les relíquies. Si això és possible, els pelegrins que visitin Assís podran continuar acostant-se a la memòria del sant.