A la Bíblia, el número 40 apareix en moments clau de canvi. No s’ha d’entendre com una mesura cronològica exacta, sinó com el temps que una persona o un poble necessiten per créixer, aprendre i transformar-se. És el número que ens ensenya que els canvis profunds no són immediats.

El referent més significatiu és l’Èxode. El poble d’Israel va caminar pel desert durant 40 anys abans d’entrar a la terra promesa. Aquells 40 anys representen el temps de purificació de la memòria i de l’aprenentatge de la confiança en Déu. És el temps de la maduració d’un poble sencer.

Abans de rebre les taules de la Llei, Moisès va passar 40 dies i 40 nits a la muntanya del Sinaí en presència de Déu. També el profeta Elies va caminar durant 40 dies fins a arribar a l’Horeb per sentir la veu divina. En ambdós casos, el 40 indica una preparació intensiva de l’esperit: cal un temps de recolliment i buidament interior per poder rebre la Paraula.

En el Gènesi, la pluja del diluvi dura 40 dies i 40 nits. Aquí, el número té un sentit de “neteja” total. Després d’aquest temps, el món torna a néixer de nou amb l’arca de Noè. És el temps que triga la vida a regenerar-se després de la crisi.

En el Nou Testament, Jesús, abans de començar la seva vida pública, es retira al desert durant 40 dies per ser temptat. Aquesta és l’arrel de la Quaresma. Jesús ens ensenya que abans de qualsevol missió important, cal un temps de combat interior i de discerniment. El 40 ens diu que la victòria sobre les nostres foscors no és instantània, sinó que requereix un procés.