El patrimoni cultural de l’Església a Catalunya és bell, nombrós, divers, útil, emocionant. La vivència continuada de la dimensió religiosa dels nostres avantpassats ha generat una quantitat importantíssima de patrimoni: des de les valls del Pirineu fins arran de mar, de les grans catedrals a les petites ermites, dels imponents campanars a la creu de plata de sobre l’altar. Patrimoni antic i patrimoni contemporani.
Més enllà del seu objectiu bàsic de ser el lloc i les eines del nostre culte cristià, el patrimoni és font de cultura, ple de valors cultuals, històrics i artístics. Reflecteix les maneres d’entendre el món dels nostres avantpassats; és lloc de memòria col·lectiva; és porta de la transcendència, lloc de silenci i contemplació. És també símbol i és element de referència de pertinença a una comunitat.
Els deu bisbats amb seu a Catalunya han creat el projecte Catalonia Sacra per facilitar-ne la visita i ajudar a la seva difusió. D’entre els milers d’esglésies que s’alcen a tot el nostre país, n’hi ha unes dotzenes que sobresurten i ens admiren pel seu immens valor cultural. Són esglésies monumentals, històriques, autèntiques fites de l’art català de totes les èpoques. Moltes d’elles es reuneixen en la Xarxa Catalonia Sacra, on es coordinen per millorar la seva acció cultural i turística i fer acció i promoció conjunta.
El Modernisme, eix temàtic
Catalonia Sacra centra la seva atenció enguany en el Modernisme, moviment cultural, literari i artístic que va tenir lloc entre els segles XIX i XX. “Un temps de refundació i rellançament de la societat catalana, precedit de l’impuls de la Renaixença i de l’impacte de l’Exposició Universal del 1888”, explica Josep Bracons, comissari de l’Agenda 2026 de Catalonia Sacra.
I afegeix: “Per esmentar tan sols algunes fites capdavanteres en l’àmbit de confluències entre els mons artístic i eclesial: el 1881 la Mare de Déu de Montserrat era proclamada patrona de Catalunya i s’encetava la renovació del santuari; el 1883 Antoni Gaudí es feia càrrec de les obres de la Sagrada Família; el 1891 s’inaugurava el Museu Episcopal de Vic, el mateix any que el papa Lleó XIII impulsava una nova doctrina social de l’Església a través de l’encíclica Rerum Novarum, que ofereix una resposta cristiana als reptes del món modern i reforça el diàleg entre fe, cultura i societat.”
El comissari posa en relleu que “dos anys després, el 1893, era beneïda la restauració del monestir de Ripoll. Aquell mateix any es fundava a Barcelona el Cercle Artístic de Sant Lluc, impulsat pel pintor Joan Llimona. Gaudí i Llimona. Dues figures que sobresurten en el context artístic i cultural del Modernisme. Aquest any en fa cent del seu traspàs. Un segle després, Gaudí ha adquirit dimensió universal”.
“Aquesta avinentesa justifica sobradament —constata Josep Bracons— que l’agenda 2026 de Catalonia Sacra es fixi especialment en el Modernisme, tant en la seva dimensió cultural i social, expressió de les tensions que mouen i commouen el país entre el vuit-cents i el nou-cents, com en la seva dimensió estètica. Un llenguatge artístic ric i variat que recupera els oficis tradicionals, exalta la natura i encara avui no para de sorprendre’ns.”
Nombroses activitats
Dins dels itineraris per edificis modernistes, s’han organitzat les següents visites guiades: 6 de març, a les 19.30, capella del Sagrament de Sant Joan de Gràcia, de Barcelona (arquebisbat de Barcelona); 14 de març, a les 11.30, església de la Sagrada Família del convent de les Butinyanes, de Girona (bisbat de Girona); 18 d’abril, a les 11.30, pintures de Joan Llimona a l’església de l’Escorial, de Vic (bisbat de Vic); 22 de maig, a les 17.30, façana i cimbori de la catedral de Barcelona (arquebisbat de Barcelona); 30 de maig, a les 11.30, santuari de la Misericòrdia de Canet de Mar (bisbat de Girona); 6 de juny, a les 11.00, ermita de la Mare de Déu de la Riera, de les Borges del Camp (arquebisbat de Tarragona); 13 de juny, a les 11.00, església de Sant Joan, de Sant Joan Despí (bisbat de Sant Feliu de Llobregat); 5 de setembre, a les 11.00, església de la Sagrada Família de la Bauma, de Castellbell i el Vilar (bisbat de Vic); 19 de setembre, a les 19.00, cripta de la Colònia Güell, de Santa Coloma de Cervelló (bisbat de Sant Feliu de Llobregat); 27 de novembre, a les 10.00, cripta de la basílica de la Sagrada Família, de Barcelona (arquebisbat de Barcelona).
L’Agenda de Catalonia Sacra també inclou el programa L’Estiu és Diví, del 26 de juny al 6 de setembre; les Jornades Europees del Patrimoni, del 9 a l’11 d’octubre, i l’espai Conferència Sonora el 18 de juny a Barcelona i el 19 de setembre a Reus.
Altres activitats destacades són les de formació (amb les conferències Les eines del culte: orfebreria i ornaments el 17 d’abril, a la catedral de Girona, a càrrec de Joan Rosàs, i la segona part de Qui és qui: del diaca al cardenal el 30 d’octubre, en línia, impartida per Marc Sureda) i les de patrimoni immaterial (processó dels Dolors a Amer, la festa de la Santa Creu a Salardú, les catifes de Corpus Christi al Penedès i al Garraf, els Fanalets de Sant Jaume a Lleida, els Pastorets de Súria…).
Pel que fa a la Xarxa Catalonia Sacra, hi trobem diverses visites guiades: el 24 d’abril, obres mestres del Museu-Catedral de la Seu d’Urgell; el 6 de juny, la catedral romànica de Sant Pere de Vic; el 18 d’octubre, el santuari del Miracle, i el 14 de novembre, conjunt barroc dels Dolors de Mataró, a més de múltiples visites arreu del territori català.
Més informació: www.cataloniasacra.cat.
