Som a Quaresma, i enguany coincideix al mateix temps amb el Ramadà. Aquesta coincidència dels dos temps litúrgics es deu principalment en la diferència entre el calendari lunar, utilitzat pels musulmans, i el solar o gregorià que utilitzem els cristians. L’any lunar és 11 dies més curt que el nostre i per això el Ramadà s’atansa cada any i es pot superposar periòdicament amb la Quaresma, tenint en compte que aquest fet es dona en cicles de 33 anys.

Ambdós períodes però tenen un mateix significat que es materialitza amb un temps de dejuni, reflexió, pregària, i solidaritat. Enguany, si ho volem, tenim una oportunitat i podem notar la germanor espiritual de les dues grans religions del món.

Cal fugir doncs dels estereotips propis de la manera que tenim de viure l’islam i el cristianisme. Partim de dues religions que tenen com inici la fe d’Abraham i on el dejuni representa  la intenció del sacrifici, el ser capaços de fer qualque cosa que ens faci sortir de la nostra zona de confort. La pregària, que en aquest temps ens pot servir per intensificar la nostra relació diària i personal amb Déu/Al·là i l’almoina que ens apropa a l’altre, el que pateix, el marginat; aquell que ningú vol.

Tenim aquest any una oportunitat per intentar sobretot comprendre l’altre, davant l’actitud inicial i tan humana de posar-nos esquena paret front tot allò que creiem diferent, i que en el fons no ho és. Podem escoltar més el que ens diu el cor a través de les pràctiques que ens demana aquest temps perquè sia realment un temps d’esperança i confiança per no oblidar-nos que, cristians i musulmans, tots som germans i que junts podem entendre que la Fe ens ha de servir per ser millors persones, més solidaris, més humans i sobretot que al final d’aquests períodes que comencem, quan celebrem la Pasqua i la Festa del Fi del Dejuni (Eid al Fitr) ens impliquem carregats d’esperança per avançar en un món millor.