Sovint l’anomenem “altar major” però el seu nom propi és “presbiteri”. Tal com ens recorda l’Ordenament General del Missal Romà en el número 295: “El presbiteri és el lloc on sobresurt l’altar, es proclama la Paraula de Déu, i el sacerdot, el diaca i els altres ministres exerceixen el seu ministeri. S’ha de distingir adequadament de la nau de l’església, ja sigui per estar més elevat o per la seva peculiar estructura i ornament. Sigui, doncs, de tal amplitud que es pugui realitzar còmodament i presenciar la celebració de l’Eucaristia.”
Per tal que això sigui possible, estructuralment parlant, tenim tres pols on es desenvolupa la celebració litúrgica, com són l’altar, l’ambó i la seu. I és important que aquests tres elements tinguin la dignitat que es mereixen i sobretot pel que signifiquen. Anem per parts:
Sobre l’altar, cal recordar que és el lloc on “es fa present el sacrifici de la creu sota els signes sacramentals, és també la taula del Senyor, per participar-hi, es convoca el Poble de Déu a la missa; i és el centre de l’acció de gràcies que té la seva consumació en l’Eucaristia”(OGMR296). Per tant, no és una taula qualsevol, no és lloc on hi col·loquem objectes a sobre, sinó que ens recorda la taula del sacrifici de Crist. El mateix Ordenament ens recorda que en tota església hi hagi un altar fix (és a dir, que no es mogui) i que sigui de pedra, si és possible, ja que ens recorda també Crist, la pedra angular, “que rebutjaren els constructors i ara corona l’edifici” (Salm 117). També se’ns recorda que l’altar ha d’ocupar el lloc que sigui de veritat el centre on convergeix l’atenció dels fidels, i que sigui dedicat solemnement.
Sobre l’ambó, l’Ordenament ens recorda que és el lloc on es proclama la Paraula de Déu, i que ha de ser fix i no mòbil, que no sigui un simple faristol i que des d’ell es proclamin les lectures de la Paraula de Déu, el Salm responsorial i el pregó pasqual. També es pot emprar per fer l’homilia, la pregària universal però que no es faci servir per a qualsevol cosa (dirigir cants, monicions, parlaments, etc.). Cal recordar que és la taula de la Paraula de Déu.
Finalment la seu, que significa el ministeri del president de l’assemblea litúrgica, com a moderador de la pregària i que el seu lloc més adequat és al fons del presbiteri (llevat que per la seva estructura dificulti notablement la comunicació amb l’assemblea). Caldria que fos també del mateix material que l’altar i l’ambó i que fos també fix, no una simple cadira.
Com veiem, pot semblar anecdòtic parlar del mobiliari litúrgic, però hem de comprendre el perquè de la seva importància i què representen, com hem vist avui.
