Hi ha moments en la vida que se’ns demana un canvi de perspectiva. La Quaresma és un d’ells. Se’ns convida a la sobrietat, humilitat, interiorització, sensibilitat social, mirada neta i capacitat d’escolta. Un temps especial per fer una ullada als deserts personals i comunitaris pels quals estem transitant i demanar-nos pels obstacles que hi trobem en forma de temptació o d’ofertes més atractives que dificulten el canvi de perspectiva segons Jesús i l’Evangeli.

Quines temptacions? Entre moltes, la d’excloure Déu com a origen i sentit de la nostra vida i de tot el món; la de dir-li constantment a Déu “no et necessito” o “no m’interesses”; la d’organitzar la vida al marge de l’Evangeli; la de donar prioritat a tota pretensió egoista i situar-nos al centre de tot; la de no reconèixer les pròpies equivocacions i culpabilitzar els altres; la temptació de l’abús de poder, de cercar només l’èxit fàcil, el prestigi i figurar; la de dominar l’altre i fer-lo objecte del nostre egoisme; la d’utilitzar la religió en benefici propi i no per a la glòria de Déu; la d’insolidaritat, que tanca el cor a tota ajuda humanitària; la d’autosuficiència, que ens blinda dins les nostres seguretats materials; la d’agressivitat que porta a la crispació, la desconfiança i la violència.

Jesús no cedeix i venç la temptació perquè sap que complir la voluntat de Déu serà la font de salvació per a tots. A partir d’Ell, tot ha estat radicalment transformat a favor nostre i de tota la humanitat, gràcies a la redempció obtinguda per la seva Mort i Resurrecció. Som convidats a no malversar la gràcia de Déu que hem rebut, aquest tresor que des del baptisme portam dins el cor.