Lloar els sants a través dels seus goigs és una perspectiva tan variada com els elements que conformen els folis. Solament el nom pot oferir estudis curiosos per al·ludir a les seves significacions o la seva nomenclatura. És el cas de santa Apol·lònia, invocada pels mals de queixals i pels dentistes.

Sembla que la seva etimologia —Apol·lònia, nom femení d’origen grec, que vol dir “pertanyent a Apol·lo”, el déu de la llum i les arts— procedeix del nom de la noia romana d’Alexandria, del segle III, que, convertida al cristianisme, va ser martiritzada.

Segons textos antics, el procés de treure-li les peces bucals amb tenalles, per després tirar-la al foc, resultava tan terrible que va ser ella mateixa qui es va llençar a les flames, tot suscitant una gran admiració. Sant Agustí, a la seva obra De civitate Dei, comenta el cas problemàtic d’aquest suïcidi, que recull el text d’Antonio Borrelli a l’article Apollonia dins de Santi e beati.