Precisament avui 24 de gener, festivitat de sant Francesc de Sales, patró dels periodistes i publicistes, a l’Església de Santa Anna de Barcelona s’ha construït un contrarelat ferm al missatge que pretén deshumanitzar i construir un mur d’indiferència davant els empobrits i les persones que queden al marges als nostres barris i ciutats. “No esteu sols” era el lema de la trobada que l’Hospital de Campanya de Santa Anna ha convocat durant la matinal d’avui a la seva seu al bell mig de Barcelona en un dia rúfol i plujós, que no ha estat obstacle per registrar una bona assistència.

El fet ha estat que en un dia tan desapacible, l’Hospital de Campanya ha deixat obert el claustre durant la nit per tal que les persones sense sostre poguessin trobar aixopluc. “Per a nosaltres, el Crist està allà fora i la nostra opció permanent és ser Església d’acollida”, ha expressat mossèn Peio Sánchez a l’inici de l’acte que ha conduït. A la pràctica, l’acte “No esteu sols” ha servit per adreçar un missatge clar tant als empobrits, com a les pròpies entitats eclesials i civils que malden per dignificar al màxim les vides dels exclosos. De fet, el lema prové del missatge que els bisbes dels Estats Units van adreçar al país el 12 de novembre passat en un context d’intensificació de les deportacions als migrants. I que té continuïtat en els discursos de l’extrema dreta i la dreta extrema que, sovint, ho fan en nom de valors suposadament cristians.

I a casa nostra això s’ha fet més inquietant després de fets com el desallotjament de l’antic institut B9 a Badalona el 17 de desembre passat, ocupat per més de 400 migrants i l’oposició d’alguns veïns a l’acollida d’un petit grup dels més vulnerables a la parròquia Mare de Déu de Montserrat: “Badalona és un laboratori del que veurem més endavant i amb més freqüència, per això volem oferir el relat de les experiències d’acollida”, ha justificat mossèn Peio. “Les narratives contra l’altre fan que la distància social i el rebuig creixin. En el fons, fer visibles als pobres ens causa rebuig perquè ens obliga a mirar la pobresa de nosaltres mateixos, i això no ho volem”, ha detallat Felipe Rojas “Pipe”.

A la taula d’experiències hi havien Jaume Ventura, de Justícia i Pau a Badalona, i Carles Sagués, de la plataforma Badalona Acull que han explicat que el govern municipal encapçalat per l’alcalde Xavier García Albiol ha estat un precursor “d’aquestes polítiques que van avançant al món, amb uns posicionaments racistes i de rebuig de la pobresa”. Des d’aquestes entitats reparteixen aliments a 35 famílies i donen suport a les famílies afectades pels cinquanta a seixanta desnonaments mensuals que es produeixen a la ciutat. També han fet de pont entre disset famílies que volien acollir i una part dels migrants que van ser desallotjats del B9 i estan acompanyant un grup de migrants en la creació d’una cooperativa de recollida i aprofitament de la ferralla. Ventura i Sagués han informat que dels 400 ocupants inicials a l’antic institut, després d’àrdues gestions amb el Departament de Drets Socials, s’ha pogut reallotjar a la meitat.

El matrimoni canari format per Jenny Arteaga i Alberto Martín han explicat el projecte Sansofé i el projecte Ben en els quals estan compromesos. Sansofé, que en llengua guanche vol dir “ser benvingut a casa nostra”, ofereix acompanyament, acollida i escolta a joves migrans africans. Ben ofereix acompanyament i habitatge digne als joves migrants extutelats que queden a la intempèrie en abandonar els centres de menors.

Des de Madrid s’han desplaçat Jesús Alba “Chules” i Felipe Rojas “Pipe”. El primer ha explicat el projecte Bocatas adreçat a persones vulnerables a la Cañada Real i amb trenta anys de recorregut: “Cal descobrir al proïsme i tenir una mínima empatia, a nosaltres ens commou el sofriment del que pateix i Déu ens ensenya que aquests són els primers”, ha assegurat “Chules”. Que ha lamentat que estem fent “un món de bombolles” i que el que procuren és trobar voluntaris entre persones acomodades que han perdut el sentit de la seva vida. “Pipe” ha explicat el projecte Baobab per a joves subsaharians i ha revelat que “cal humanitzar i fer més fraterns els espais institucionals i caritatius, on tots ens puguem relacionar des del mateix pla”.

Des de Múrcia ha explicat la seva experiència el consiliari de l’HOAC, Joaquín Sánchez, en particular la de l’Associació d’Amics de Ritsona, un dels camps de refugiats a Grècia. “Quan comparteixes i escoltes et canvia la visió de la gent, l’acollida és mútua, la seva vida entra en el teu cor i la teva en el seu”, ha assegurat.

La comissionada de la Conferència Episcopal Tarraconense, Maria Iglesias, ha ressaltat aquesta “aposta d’esperança, necessària i valenta” de les diòcesis catalanes. “Acollir val la pena, encara que ens compliqui la vida, ens fa més evangèlics”, ha sostingut. Entre les claus ha destacat saber acceptar la llibertat de les persones acollides en escollir el seu propi camí i poder-se equivocar i que sigui una comunitat qui sustenti els recursos d’acollida. Per la seva banda, Montse Lluveras ofereix la seva llar a la Xarxa d’Hospitalitat creada per Migra Studium l’any 2017. És un espai d’acollida pactat durant un temps i per on han passat, en el seu cas, 35 persones: “Hospitalitat no és obrir una porta, és obrir un camí i recorre’l junts”, ha assegurat.

Al panell d’experiències, també s’ha donat veu a dos partits que tenen organitzada la presència cristiana. D’una banda, Guillem Mateo, secretari d’organització i parlamentari d’Units per Avançar, ha plantejat cinc eixos d’acció: l’habitatge com a prioritat, l’acompanyament personalitzat, la coordinació real entre Administració i entitats, un voluntariat format i sostingut en el temps i la inserció. De l’altra, Beatriz Silva, periodista i parlamentària del PSC, ha lamentat “la normalització de l’aporofòbia i la xenofòbia” i la “dificultat per fer polítiques al Parlament amb la presència de dos partits d’ultradreta que aprofiten totes les intervencions per repetir el seu discurs”.

Finalment, la religiosa Lucía Caram, ha explicat l’experiència del convent de Santa Clara de Manresa en vigílies de portar quinze ambulàncies a Ucraïna. “Teniu dret a exigir-nos als consagrats que obrim les nostres portes a l’acollida, hem de ser coherents amb allò que públicament hem professat”, ha demanat la dominica. “Som monges contemplatives, però a la llum de l’Evangeli, ulls oberts i cor disponible és la nostra espiritualitat”, ha argumentat.

S’ha excusat a la taula al pare Ángel, de Missatgers de la Pau (Madrid). A banda, també s’ha inaugurat una exposició de 33 fotografies del fotoperiodista Lluís Rugama distribuïdes entre l’Església i el claustre gòtic de Santa Anna. L’acte ha començat i finalitzat amb una pregària que ha pres forma en dues cançons interpretades per Xavier Morlans (“Al Cristo del banco” i “Seré yo, Señor”) i amb el text de l’Evangeli de Lluc (10,21-24).

Hospital de Campanya Santa Anna: nou anys practicant l’Evangeli

Un 17 de gener de l’any 2017, fa nou anys, l’Hospital de Campanya Santa Anna va començar la seva tasca d’acollida especialment de les persones en situació sense llar amb l’impuls de tres persones que van recollir el guà llançat pel papa Francesc: els mossèns Peio Sánchez i Xavier Morlans, i la religiosa teresiana Viqui Molins (DEP). “Va ser una iniciativa de l’Esperit que no va ser planificada”, admetia mossèn Peio. La primera nit van obrir l’església amb dotze llits i al tercer any ja tenien un centenar de persones. Actualment, serveixen esmorzar, dinar i sopar a 450 persones de dilluns a dissabte (anomenada “taula de fraternitat”), ofereixen dutxes i rober, acompanyament psicològic i espiritual, salut al carrer, orientació laboral, idiomes, esport i sis pisos d’acollida.

Un tret de l’Hospital de Campanya és el protagonisme dels més vulnerables i l’adhesió d’un conjunt de persones, creients i no creients, que han volgut donar un cop de mà. Avui el sustenten una comunitat cristiana de 35 persones, una xarxa de voluntariat de 400 persones i 16 professionals i una àmplia xarxa de col·laboradors. La denúncia profètica també és pròpia de l’Hospital de Campanya, com vam poder veure en aquesta entrevista a mossèn Peio, que avui ha mostrat la seva preocupació per “l’aporofòbia i xenofòbia alimentades políticament, la descoordinació entre administracions, la deshumanització de l’atenció personal i les polítiques migratòries”. El rector de Santa Anna s’ha preguntat si “estem preparats per al que ens ve a sobre” i ha recomanat la lectura de l’XI Informe Foessa “per fer-nos-en càrrec de la situació”.