El 25 de gener de l’any 1959 el papa sant Joan XXIII anuncià a la basílica de sant Pau Extramurs, davant d’una vintena de cardenals, que tenia la intenció de convocar el Concili Vaticà II. D’aleshores ençà han passat seixanta-set anys.
Fa pocs dies que el papa Lleó XIV va informar que, acabat l’any jubilar, pensa dedicar les seves catequesis setmanals a reprendre el contingut dels documents conciliars a fi i efecte de “veure què diuen”. S’expressava així: “Tot i que el temps que ens separa d’aquell esdeveniment no és gaire, hem de tenir en compte que la generació de bisbes, teòlegs i creients del Vaticà II ja no hi és. Per tant, mentre sentim la crida a no ofegar-ne la profecia i a trobar camins i maneres per actualitzar-ne les intuïcions, serà important conèixer-lo novament de prop, i fer-ho no pas a partir del que ‘hem sentit dir’ o de les interpretacions que ens han arribat, sinó rellegint els documents i reflexionant sobre el seu contingut.”
La decisió del papa és molt significativa i fascinant per molts motius. Entre ells recordem la trobada de Benet XVI amb el clergat de Roma el 2013 quinze dies abans d’inaugurar la Seu vacant, on va expressar el seu punt de vista sobre el Vaticà II, distingint entre el “Concili dels periodistes” i el “Concili dels bisbes”. El primer presentat com una mena de lluita de poder a l’interior de l’Església, i el segon com un Concili en la fe per tal de comprendre els reptes del moment, i de trobar en la paraula de Déu les paraules amb les quals anunciar la veritat divina a la humanitat.
Estem segurs que una de les constitucions que el papa Lleó comentarà serà la de la sagrada litúrgia, la primera que fou publicada, el 4 de desembre del 1963. Retrobar el seu contingut, expressat des de la més alta instància eclesial serà un gran bé. Alguns, fa molts anys que, en l’exercici de la docència, maldem per fer evident aquesta objectivitat de la fe orant de l’Església, bo i explicant la sòlida teologia que hi ha en els textos de Sacrosanctum concilium.
D’altra banda, els problemes actuals al voltant de la vida litúrgica —que fa dècades que duren— tenen com origen la no-recepció del contingut de la constitució litúrgica, tant els abusos d’una litúrgia inventada i sense sacralitat com la reacció tradicionalista que és la conseqüència dels abusos esmentats. Sembla, doncs, que el papa Lleó vol recordar-nos què diuen els documents, és a dir, el Concili real. Potser ara es farà un diagnòstic ajustat de la situació litúrgica en vistes a posar-hi el remei més eficaç.
