El físic, poeta i assagista David Jou acaba de publicar el seu nou llibre, Pregar amb Gaudí des de la Sagrada Família, d’Editorial Claret. Es tracta d’un poemari inspirat en la simbologia de la basílica de la Sagrada Família, que s’emmarca dins de la celebració de l’Any Gaudí.
Podem considerar la basílica de la Sagrada Família com una immensa pregària feta pedra?
Crec que és literalment així, no com a metàfora, sinó com a autèntica font d’inspiració de l’arquitectura mateixa. Per exemple, la torre de Crist és una de les pregàries a Crist més entusiastes, desmesurades, grandioses, desbordants i eufòriques de la història del cristianisme. I el desig d’expressar aquesta inspiració de pregària motiva l’arquitecte a buscar la forma expressiva més potent que sap imaginar, en què es combinen el vertigen aeri, cap enlaire, que tothom veu, i el vertigen de la matèria, és a dir, la sustentació del pes immens de la torre en quatre columnes de pòrfir, que la gent veu sense pensar en la força que estan sustentant.
Com ha estat el procés d’elaboració dels poemes que constitueixen el llibre?
Més ràpid i intens del que vaig imaginar al principi, quan Editorial Claret me’n va fer la proposta. Per a mi, resultava normal abordar el tema de la pregària des de la poesia, com havia fet, per exemple, a Trenta poemes sobre el Parenostre i els Salms. Em vaig deixar arrossegar per la força que desprèn la basílica: façanes, torres, columnes, pinacles, vitralls. Tot invita a sorprendre’s i em vaig deixar transformar per l’experiència intensa d’intentar expressar-ho, que és una de les feines que fem els poetes.
L’arquitectura de la Sagrada Família pot donar resposta a les nostres inquietuds espirituals?
L’arquitectura ens obre, estèticament, a la sorpresa, la fascinació i l’estupefacció per un àmbit grandiós, que ens fa sortir de tot el que coneixíem. Un cop sentit aquest estímul, convé anar a un grau de contemplació més espiritual, que desbordi l’arquitectura i ens inquieti l’esperit. El pas següent és convertir aquesta contemplació en celebració, en petició i en reflexió. I és aquí, quan ens preguntem què estem cridats a celebrar, què necessitem demanar i què ens convindria saber, que les nostres inquietuds espirituals s’estructuren. Si coneixem què volia expressar Gaudí, la fe que el movia i l’inspirava, podem sentir que les seves propostes cristianes obren camins de resposta a moltes inquietuds.
És una basílica plena de simbolismes.
Sí. La basílica de la Sagrada Família té una dimensió teològica molt rica, amb referències simbòliques bíbliques, evangèliques, i eclesiàstiques, i hi ha alguns llibres molt il·luminadors sobre aquest tema. Aquest llibre volia ser molt més simple: condensar alguns vessants d’aquesta riquesa en una trentena d’oracions, que comencen per un vessant contemplatiu i reflexiu fins a arribar a la celebració o la petició més típiques de la pregària.
