Amb la festa del Baptisme del Senyor es clou el temps de les celebracions del Nadal. Un esdeveniment cabdal en la història de la humanitat, esperat i anhelat durant l’Advent, viscut amb intensitat la nit santa de Nadal, celebrat amb goig amb Maria i manifestat als confins de la terra en la festa de l’Epifania. I avui, diumenge, l’Evangeli ens porta fins a la vora del Jordà, aquell riu testimoni de tantes accions salvífiques de Déu per tal d’acollir-ne una de nova.
Jesús i Joan es troben, com es van trobar anys enrere encara en el si de les seves mares. El Precursor i el Mestre uneixen de nou els seus camins, uns camins que Joan ha anunciat i ha demanat de preparar amb insistència, conscient de l’arribada d’aquell a qui no és digne ni de deslligar-li el calçat (Jn 1,27). Joan va preparar el camí, cridant a la conversió i anunciant Jesús i ara és el mateix Jesús, conscient que ha arribat l’hora de testimoniar el Regne, qui es presenta davant Joan per a ser batejat.
La humilitat de Joan és ben palesa: “Soc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu vens a mi?” És la consciència de la criatura davant el seu creador. Perquè un cop batejat “el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom”. No som davant les mateixes imatges creadores del Gènesi, quan l’Esperit de Déu planava sobre les aigües (Gn 1,2)? Ara, però, amb Jesús, Fill de Déu encarnat, comença una nova creació, i també ell rep un nom, es revela la seva identitat divina: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.”
Aquest Jesús nascut en la feblesa i en la marginació, aquest Nen posat en la menjadora d’una establia perquè no hi havia cap altre lloc per a ell, adorat i reconegut pels estaments més humils, com els pastors o uns estrangers aliens al poble escollit, aquest Infant perseguit ja des de petit, és reconegut —en una nova epifania— com el Fill estimat de Déu.
Pel sagrament del Baptisme, ho sabem, som inserits en aquesta vida divina que Déu ens ofereix. També nosaltres som fills estimats del Pare, creatures seves, en les quals vol complaure’s. A través de la iniciació cristiana som fets fills en el Fill i cridats a anunciar aquest Jesús que ve a fer present enmig nostre el Regne del cel. Ho viurem d’una forma més intensa en l’altra gran nit, la nit de Pasqua, que ens recorda que Nadal i Pasqua formen part d’un únic i mateix Misteri de Vida. Avui sentim la veu del Pare reconeixent el seu Fill estimat, tant quan nasqué a Betlem com quan fou crucificat en l’arbre de la creu. Perquè l’amor de Déu és etern, no en podem dubtar, i continuarà acompanyant la seva creació i els seus fills per sempre. És el que viurem els propers diumenges d’aquest temps de durant l’any que comencem. Un temps en el qual també podem recordar la dignitat de ser fills estimats de Déu i agrair el baptisme que un dia vam rebre, com el rebé Jesús.
