Entendre la diferència entre el temple de Jerusalem i les sinagogues és clau per desxifrar el context religiós i social del món de Jesús i els primers cristians. Encara que avui ens puguin semblar conceptes similars, en la seva època representaven dues realitats complementàries però profundament diferents en funció, significat i abast.

El temple era molt més que un edifici; era el cor simbòlic i nacional del poble d’Israel. Era vist com el lloc de la presència divina (la Xekhinà): era el punt de trobada entre el cel i la terra, el centre geogràfic del culte i la devoció. Allí s’oferien els sacrificis d’animals per a l’expiació dels pecats. Aquests rituals, detallats al Pentateuc, només podien ser realitzats pels sacerdots i els levites.

En canvi, la sinagoga no era un lloc de sacrificis, sinó d’ensenyament. Era la casa on cada dissabte la comunitat jueva es reunia per llegir i explicar les Escriptures. També servia com a tribunal local, escola i centre social. El seu naixement es va produir probablement durant l’exili a Babilònia (segles VI-V aC), quan el poble, lluny del temple, va haver de trobar una nova manera de reunir-se i estudiar les Escriptures. Posteriorment, les sinagogues es van multiplicar per tot l’imperi romà (i més enllà) allà on hi hagués una comunitat jueva mínima. A diferència del temple, el servei no depenia del llinatge sinó del coneixement. Qualsevol home adult competent en les Escriptures hi podia llegir i predicar.

En conclusió, mentre el temple representava la unitat, el sacerdoci i el sacrifici, la sinagoga representava la diversitat, el coneixement i la comunitat.