Acaba un any històric. Ha estat un 2025 en el qual l’Església catòlica ha celebrat el Jubileu de l’Esperança i en el qual la història de l’Església, un cop més, ha travessat la història de la humanitat mateixa. Perquè també ha estat l’any en el qual hem perdut el papa Francesc; en el qual els ulls del món han girat cap a una Roma que contenia l’alè pel Pontífex malalt, al qual després va tocar plorar amb tristesa. Però, com el mateix Francesc va escriure a la butlla de convocatòria del Jubileu, “l’esperança no defrauda”. Va ser el missatge en el qual va insistir la nit de Nadal del 2024. En cadira de rodes, i afeblit pels primers símptomes d’un fort refredat que després desembocaria en quadre complicadíssim de salut, Francesc va obrir la Porta Santa de la basílica de Sant Pere. En l’homilia de la Missa del Gall repetiria a tots que “Déu diu a cadascú: ‘També hi ha esperança per a tu!’ Hi ha esperança per a cadascun de nosaltres”.
Dos dies després, per Sant Esteve, el Papa es va traslladar a un d’aquells llocs que coneixia bé i on sempre va voler portar misericòrdia i esperança. Per això, va obrir a la presó de Rebibbia la cinquena Porta Santa de Roma, després de les de les basíliques papals. Un dels seus grans desitjos expressats a la butlla Spes non confundit era el d’obrir una Porta Santa en una presó com a signe d’esperança.
El programa del Jubileu, la quantitat d’esdeveniments jubilars, els dissabtes d’audiència general i l’agenda ordinària del Pontífex suposaven un repte enorme per a Francesc la salut del qual va empitjorar en les setmanes successives a l’obertura de la Porta Santa de Sant Pere. Va poder assistir, amb molt d’esforç i amb dificultats respiratòries evidents, només a dos esdeveniments jubilars: el Jubileu del món de la comunicació i el de les Forces armades i Policia. Després d’aquell segon cap de setmana de febrer, el Papa va ser hospitalitzat. Va romandre ingressat al Policlínic Gemelli del 14 de febrer al 23 de març. Francesc, encara delicat, va complir amb algunes cites i ell mateix, en qualitat de malalt, va participar en el Jubileu dels malalts celebrat el cap de setmana del 5 i 6 d’abril. En aquells 28 dies més que Déu li va concedir en aquest món, no va malgastar ni un minut. Un dels darrers llocs que va visitar va ser una altra presó, la de Regina Coeli, Dijous Sant. Aquest any d’esdeveniments jubilars ha acabat el cap de setmana del 14 i 15 de desembre, precisament amb el Jubileu dels empresonats.
L’Any Sant que va començar portant esperança a la presó ha acabat també amb els privats de llibertat
L’Any Sant que va començar amb Francesc, acaba de la mà de Lleó XIV. En aquest últim esdeveniment jubilar amb els detinguts, com va fer el seu predecessor, el papa Lleó també va recordar als presos que sempre es pot tornar a començar, perquè Déu vol “que ningú no es perdi i que tothom se salvi”.
En aquests mesos, segons les xifres de la Prefectura de la Ciutat Eterna, pràcticament 31 milions de pelegrins han travessat una Porta Santa a Roma. Molts d’altres, afectats per mala salut o massa ancians com per viatjar, han pogut guanyar la indulgència plenària a través dels mitjans de comunicació.
Un milió d’aquests 31 es va concentrar en un mateix lloc en un mateix cap de setmana. El Jubileu dels Joves va ser el primer gran bany de masses per a Lleó XIV. En el mateix escenari que 25 anys abans amb Joan Pau II, el recinte de Tor Vergata, els joves del món van anar novament a la crida del Successor de Pere. Un altre dels moments clau d’aquest any va ser una canonització molt esperada i que també Lleó XIV va heretar de Francesc: la de Carlo Acutis i Pier Giorgio Frassati. El diumenge 7 de setembre, més de 80.000 persones van anar a la plaça de Sant Pere per ser testimonis de com aquests joves beats van ser proclamats sants. El Papa va dir d’ells que eren un exemple de com fer de la vida una obra mestra.
Poder participar en aquest o altres esdeveniments del Jubileu ha estat per a molts pelegrins una mena de somni fet realitat, especialment, per a aquells més descartats o oblidats com els discapacitats, els malalts, els pobres o els presos. També per a molts fidels que, amb gran esforç, han aconseguit costejar la seva peregrinació per creuar la Porta Santa de la basílica de Sant Pere. A més hem vist esdeveniments jubilars que mostren els temps que vivim, com el Jubileu dels missioners digitals i influencers catòlics o el Jubileu dels equips sinodals. L’Any del Jubileu i del Conclave arriben a la seva fi amb el tancament de la Porta Santa de la basílica de Sant Pere el proper 6 de gener. Fins llavors, Roma continuarà sent ciutat d’esperança i de misericòrdia. D’aquí a 8 anys, la cita jubilar es traslladarà a Jerusalem on, el 2033, la Ciutat Santa acollirà les celebracions del bimil·lenari del naixement de Crist.
