Nascuda a Banyoles, Àngels Camós és llicenciada en Filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i el seu lligam amb Càritas es va iniciar l’any 1989 amb un voluntariat a la Càritas Interparroquial de Banyoles. Des d’aleshores, sempre ha estat vinculada a l’entitat començant la seva relació laboral l’any 1991 al programa d’Immigració. Durant els darrers trenta anys ha format part de diversos equips a Càritas Diocesana de Girona: des del grup de neteja de Girona Est al Servei d’Intervenció Educativa (SIE), passant per la dinamització del voluntariat i per l’acompanyament a les persones grans que pateixen solitud. Des del 2019 ha estat la coordinadora de l’àrea d’acció social al territori. I des de l’1 d’octubre de 2025 és la directora de Càritas diocesana de Girona.

– Què ha suposat per a vostè rebre l’encàrrec de dirigir Càritas diocesana de Girona?

Un gran compromís i alhora una satisfacció pel reconeixement que representa. També conscient del gran repte que tinc de continuar treballant -amb la gran responsabilitat que comporta- en la missió de Càritas d’acollir i acompanyar les persones més vulnerables, amb la implicació i l’acció conjunta del voluntariat i el personal tècnic.

Estic immensament agraïda a l’entitat perquè m’hi he format com a persona i professionalment. T’adones de la sort que has tingut a la vida i ho has de tornar d’alguna manera. He passat per molts àmbits, hi he fet molts “màsters”, i  m’ha donat un bagatge que m’ha enriquit enormement. Portar la direcció em fa respecte, però ho he acceptat perquè som un equip. Hi ha una persona al capdavant, però tinc molt clar que el bon funcionament de tot plegat és fruit del compromís de l’equip.

Vostè té una trajectòria molt llarga dins l’entitat, des del voluntariat fins a la coordinació de l’àrea d’acció social. Quins valors o aprenentatges l’han marcat més al llarg d’aquests anys?

Una trajectòria tan llarga com la meva a Càritas deixa moltes petjades. Destacaria la importància de l’acompanyament i els processos. Quan escoltes i acompanyes històries de vida tan diverses i, sovint, tan dures, t’adones que la mirada ha de ser sempre acollidora. Les transformacions personals no passen d’un dia per l’altre, requereixen temps, confiança i presència. També és essencial la força de la comunitat. Quan mires la realitat des de dins de Càritas, et fas conscient que ningú no pot sortir sol de la vulnerabilitat: necessitem xarxes, vincles, oportunitats compartides. I també destacaria l’esperança activa, aquella que es construeix cada dia a partir de petits gestos, d’avenços modestos. És aquesta esperança  el motor del meu compromís.

– Com descriuria avui la realitat social de les comarques gironines? Quins reptes són més urgents per a Càritas?

Hi ha situacions de vulnerabilitat que afecten persones i famílies de manera creixent. Destacaria les dificultats per accedir a l’habitatge, la precarietat laboral, la bretxa digital

A banda d’aquests reptes que tenim a sobre la taula, no només com a Càritas sinó també com a societat, també voldria fer una especial menció a la problemàtica de l’aïllament social i a tenir cura de  la salut emocional de les persones que s’apropen a la nostra entitat. En aquesta línia, estem treballant per anar integrant la mirada comunitària a tots els projectes de l’acció social per anar construint comunitat.

– El 5 de desembre se celebra el Dia Internacional del Voluntariat. Quin paper té el voluntariat dins de Càritas i com es pot cuidar aquest tresor?

A Càritas, el voluntariat és molt més que mans que ajuden: és rostre, relació i comunitat. El voluntariat és el cor de l’entitat: sense la seva dedicació, escolta i proximitat, no seria possible atendre i acompanyar tantes persones. Treballar de manera propera als barris i municipis és fonamental. El fet d’estar arrelats al territori (tenim 50 Càritas locals arreu de la diòcesi i més de 2.000 persones voluntàries) ens ajuda a construir comunitat i fomentar la cohesió social.

Cuidar aquest tresor significa valorar el voluntariat, formar-lo i escoltar-lo, creant espais on les persones voluntàries se sentin part essencial de la nostra missió.

– Sovint el voluntariat no només ajuda els altres, sinó que transforma qui el practica. Què li diu la seva experiència sobre aquesta dimensió humana i espiritual del servei?

Acompanyar persones en situació de vulnerabilitat ens recorda que la vida comunitària i el servei desinteressat són font d’aprenentatge, creixement personal i esperança compartida. Ens ensenya també la importància de la proximitat, de l’escolta i de la solidaritat activa, i ens confirma que cada petit gest de suport contribueix a construir una societat més justa i humana.

“Acompanyar persones en situació de vulnerabilitat ens recorda que la vida comunitària i el servei desinteressat són font d’aprenentatge, creixement personal i esperança compartida”

– Des de Càritas Diocesana de Girona treballen en molts àmbits: habitatge, inserció laboral, immigració, educació… Quins projectes destacaria com a més significatius actualment?

A Càritas no tenim uns projectes més importants que els altres, sinó que tots són imprescindibles, ja que donen resposta a les necessitats que detectem. Dels més assistencials, que cobreixen les necessitats bàsiques —perquè si no podem oferir aquestes respostes, no podem avançar cap a l’autonomia i la promoció de la persona—, anem desenvolupant també projectes que s’adapten a les noves necessitats: inserció laboral, habitatge, creació de xarxa…

Per això ara tenim iniciatives com Sentir, un projecte d’acompanyament emocional, i Fem Comunitat, on també integrem la mirada comunitària i la participació, que volem fer extensiva a altres projectes. Els serveis educatius posen l’èmfasi en el treball amb les famílies i en xarxa amb les escoles i altres agents. També estem avançant en formació per a persones en situació irregular perquè puguin preparar-se per obtenir el certificat de professionalitat que els ajudi a entrar en el món laboral, i ara també obrim un nou pis per a joves que viuen al carrer.

– Després de la pandèmia i de l’augment del cost de la vida, com està afectant la precarietat a les famílies i persones que atenen?

La precarietat que veiem avui és complexa, cronificada i estesa. Ens trobem amb famílies amb dificultats per arribar a final de mes, tot i tenir feina. Augmenten els treballadors pobres. Hi ha cronificació de situacions que abans eren temporals. La vulnerabilitat residencial és flagrant i cada vegada més estesa: les famílies destinen percentatges desproporcionats dels seus ingressos al lloguer, llistes d’espera llargues per accedir a habitatge social, situacions de sobreocupació, lloguers d’habitació i pèrdua d’habitatge. I tot això provoca un impacte emocional i social preocupant ja que la pressió econòmica no afecta només la butxaca. Hi ha més estrès, angoixa, sentiment de fracàs personal i aïllament social.

No és una precarietat només econòmica, és estructural. Afecta l’habitatge, el treball, la salut mental i les relacions. I això fa que la intervenció social hagi d’anar molt més enllà de cobrir necessitats bàsiques: ha d’acompanyar processos llargs, donar suport emocional i obrir camins perquè les persones recuperin la seva autonomia.

– Càritas ha llançat la seva tradicional campanya solidària de Nadal. Què ens convida a viure enguany? Quin és el missatge central?

Enguany difondrem un missatge centrat en el fet que viure una vida més justa i digna no hauria de ser una qüestió de sort. I, malauradament, massa sovint ho és. A partir d’aquí, convidem tothom a viure un Nadal amb sentit. Gaudint aquests dies amb els nostres éssers estimats, família i amics, però sense perdre de vista tot el que podem oferir a les persones que tenen serioses dificultats per viure amb dignitat i per a qui aquests dies solen ser un trist recordatori del que no tenen.  

– En un temps sovint marcat pel consum, com podem viure un Nadal més obert a la solidaritat i a l’esperança?

Aquest Nadal, més que regalar objectes, podem compartir temps, escolta i proximitat. Són aquests gestos els que fan créixer la solidaritat i l’esperança a la nostra comunitat. També és un moment per celebrar la vida amb gratitud, posar les persones al centre i renovar els vincles.

“Aquest Nadal, més que regalar objectes, podem compartir temps, escolta i proximitat”

– Després de més de trenta anys a Càritas, què li dona esperança cada dia?
El missatge que ens orienta i ens fa avançar amb tot el que fem és: “Mentre hi hagi persones, hi haurà esperança”. Les persones són participants, són voluntariat, són els tècnics, és el treball en xarxa. Sense tot aquest conjunt, no podríem avançar. Aquesta esperança es fa visible en tots els petits passos i processos que fem: els voluntaris que no fallen, els barris i comunitats que cuiden, les xarxes que s’organitzen, les persones que, havent rebut ajuda, després també decideixen donar. L’esperança no és esperar que passi el que volem, sinó creure que la vida pot renéixer fins i tot allà on sembla que està tot perdut. Crec que és aquí on rau el nostre sentit i el que ens fa avançar.