El Concili de Nicea, del 325, va establir una fórmula de fe, un símbol o credo, que va ser completat pel concili primer de Constantinoble (381) i que és recitat en la celebració eucarística, segons les diverses tradicions litúrgiques i eclesials. L’oferim aquí, en la versió catalana oficial (però amb algun petit retoc), assenyalant en negreta l’aportació de Constantinoble. Un fragment exclusiu de Nicea és indicat entre claudàtors [ ]; dos altres complements, no inclosos en el text final de Constantinoble, són assenyalats en nota.

Creiem[1] en un sol Déu, Pare totpoderós,

creador del cel i de la terra, de totes les coses visibles i invisibles.

I en un sol Senyor Jesucrist, Fill unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles.[2]

 [Déu nat de Déu],[3] Llum resplendor[4] de la llum, Déu veritable nascut del Déu veritable,

engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare, per ell tota cosa fou creada.[5]

El qual per nosaltres els homes i per la nostra salvació, davallà del cel

i s’encarnà de la Verge Maria per obra de l’Esperit Sant i es va fer home.

Crucificat també per nosaltres sota el poder de Ponç Pilat, patí i fou sepultat.

I ressuscità el tercer dia, tal com deien ja les Escriptures.

I se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare.

I tornarà gloriós a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi.

Creiem en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida,

que procedeix del Pare,[6]       

i juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat,

que parlà per boca dels profetes.

En l’Església, que és una,

santa, catòlica i apostòlica.

Professem que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.

Esperem la resurrecció dels morts i la vida del món venidor.[7] Amén.

[1] “Creiem” és del símbol de Nicea; El símbol de Nicea-Constantinoble té el verb en singular: “Crec”.

[2] Nicea aclareix: [és a dir, de l’essència del Pare].

[3] Aquesta expresió, pròpia de Nicea, no és recollida per Constantinoble, però, en canvi, apareix en la versió llatina: Deum de Deo.

[4] La versió oficial catalana no dona prou la idea d’origen. Seria millor: “Llum sortida de la llum”.

[5] Nicea especifica i afegeix: [les del cel i les de la terra].

[6] Occident, per obra dels visigots, i difós sobretot pels francs, va afegir-hi: «i del Fill», que va quedar en el Credo llatí, causa de divisió entre l’Occident i l’Orient. Aquest manté el text original, en el qual, segons el papa Lleó ΙΙΙ (s. ΙΙΙ) i d’acord amb el concili de Nicea, no s’hi podia afegir ni treure res. És el que fa la recent Declaració ecumènica publicada per la Conferència episcopal.

[7] D’acord amb el text grec (τοῦ μέλλοντος αἰῶνος) i amb el llatí (venturi saeculi).  La traducció en ús diu: “de la glòria”.