Què és recordar? Aquesta pregunta em va sorgir perquè ens prepararem per rememorar un dels esdeveniments més importants de la fe cristiana: el naixement del Fill de Déu. Si anem al diccionari de la RAE ens ho defineix així: “Passar a tenir en la ment alguna cosa del passat.” Però, veritablement és això?

Per a la cultura semita i per al món de la Bíblia, és alguna cosa més. En hebreu, recordar es diu zakar, i aquesta paraula té a veure amb reviure un esdeveniment, una experiència, una vivència; vol dir, fer-ho, d’alguna manera, present i actual. Fins i tot, des d’un punt de vista etimològic, recordar és tornar a passar pel cor. Per això, quan recordem el moment de l’Última Cena, no únicament repassem mentalment aquell instant, sinó que el fem present, perquè l’eucaristia viscuda ens transformi i això ens ajudi a comprometre’ns amb el germà. El mateix passarà amb el naixement de Jesús.

Crec que és molt important que tinguem això present en el nostre món actual perquè, a causa de la immediatesa, en moltes ocasions no som capaços de percebre allò essencial tal com ens hi convida El petit Príncep.

Recordar és portar sempre amb nosaltres la presència de Crist. I si Ell és amb nosaltres, és important tenir present quina és la nostra veritable identitat en Jesús, qui som realment. Hem de ser conscients de la seva presència i la seva fidelitat eterna i perdurable, present en tota la humanitat que està destinada a la salvació per pura gràcia, per pur amor de Déu. I això ens portarà a implicar-nos, a acollir la Paraula i a intentar posar-la en pràctica per tots els mitjans.

Quina paraula o actitud de Jesús necessita avui ser reactivada en nosaltres? Què necessitem recordar avui?