El mes de novembre, malgrat tot i per sobre de tot, continua embolcallat en el record dels nostres éssers estimats, amb les visites als cementiris i entre silencis continguts, donant voltes a aquests grans interrogants que acompanyen les nostres passes i el nostre caminar. Sant Agustí ens ofereix una bona dosi d’esperança en vena, adreçant-se a la humanitat: “Home mortal. Déu t’ha promès que viuràs eternament. No t’ho creus? Creu-t’ho, creu-t’ho, perquè és més el que ha fet que el que t’ha promès. Què va fer? Morir per tu. Què va prometre? Que viuràs amb Ell. El Verb es va fer carn per ser Cap de l’Església. Alguna cosa nostra ja és a dalt, al cel: la carn que aquí va prendre el Verb, la carn en la qual va morir, en la qual va ser crucificat. Les teves primícies t’han precedit, i encara dubtes que tu has de seguir-les?” Alguna cosa es remou al nostre interior quan llegim aquestes paraules del bisbe d’Hipona, en les quals ressalta amb força el sentit final de les nostres vides.

L’esperit confrare d’Andalusia s’endinsa en aquest novembre, amb processos i cultes a imatges venerables, entre d’altres, el Remei d’Ànimes, que va celebrar el seu quinari solemne, en el qual va participar el bisbe de la diòcesi, Jesús Fernández. La titular mariana d’Ànimes, Nostra Senyora Mare de Déu en les seves Tristeses, celebra els 50 anys de la seva incorporació a la germandat, l’any 1975. L’historiador Juan José Prim ens ha ofert les principals dades històriques, tot glossant l’esdeveniment. El Remei d’Ànimes impacta perquè ens transmet la proximitat i l’amor de Déu a la humanitat, i la Mare de Déu de les Tristeses, refulgeix per la seva intensa pietat i devoció, amb les mans juntes, simbolitzant el dolor convertit en pregària.