Cada tarda, al costat de la finestra, la meva àvia fa precioses combinacions amb ganxet. Entre els dits subjecta una agulla amb un petit ganxo corbat que, puntada a puntada, crea un entramat de formes i colors. Igualment, cada dia, al costat de l’alumnat, el professorat teixeix complicitats que fomenten vincles afectius, imprescindibles tant en el quefer educatiu com en el fil vital.

Aristòtil va assenyalar la necessitat de pertinença a una comunitat com a condició natural i ineludible de l’ésser humà. La nostra dimensió social implica no només viure al costat dels altres per satisfer necessitats materials o de supervivència, sinó també teixir una xarxa de relacions interpersonals que aportin significat i sentit a la nostra existència. Aquesta realitat no es pot deslligar del teixit escolar.

El procés educatiu demana un clima de confiança, afecte i reconeixement mutu. Per consegüent, resulta essencial cercar estratègies que fomentin vincles interpersonals entre educadors i educands i entre els educands entre ells. Sota aquest prisma, l’humor positiu és una agulla especial que pot anar entrelligant els diferents fils per convertir l’espai escolar en una xarxa de lligams interpersonals que afavoreixin el desenvolupament personal i social.

En nombroses investigacions s’ha demostrat una associació entre humor positiu i vincles afectius. L’humor positiu és eminentment relacional, perquè tots els seus elements (cognitius, emocionals i expressius o conductuals) posseeixen dimensions i funcions socials. En un primer moment, pot ser un aliat per trencar el gel i reduir distàncies, un catalitzador per connectar inicialment. Més endavant, és possible fer-lo servir com a una eina per augmentar la proximitat i la convivència afectiva entre persones i, per això, per millorar i reforçar vincles interpersonals ja existents. Així mateix, a nivell grupal, es relaciona amb la promoció i l’enfortiment de sentiments de cohesió i identitat compartida.

L’humor positiu, vinculat a emocions i estats d’ànim positius, pretén provocar rialles que no facin mal, és a dir, inofensives. Així, es proposa el seu ús com a recurs relacional, comunicatiu i pedagògic, orientat a la consecució d’un bon ambient educatiu i d’unes dinàmiques interpersonals que promoguin l’empatia, confiança i acceptació i redueixin tensions i conflictes. No deixem d’aprofitar aquest petit ganxo corbat, perquè, com va apuntar l’humorista Phyllis Diller, “el somriure és una línia corba que ho redreça tot”.