“Avui posem en marxa una nova activitat que fomenta el diàleg entre la fe i la cultura al cor de la ciutat de Barcelona, concretament a la capella del Santíssim de l’església de Sant Jaume. Com deia el papa Francesc, el món necessita els artistes. L’Església està cridada a ser amiga dels artistes.” Amb aquestes paraules Mons. Xabier Gómez, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, inaugurava el dimecres 5 de novembre l’exposició Diàlegs d’esperança des de l’art contemporani, organitzada per la Delegació de Pastoral de Fe i Cultura de l’Església arxidiocesana de Barcelona.
Aquest projecte cultural i pastoral, que s’emmarca dins del Jubileu 2025 i es pot visitar fins al 2 de febrer del 2026, compta amb el suport del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, el Museu Diocesà de Barcelona, la Fundació Joan Maragall, les parròquies de Santa Maria del Pi i de Sant Jaume de Barcelona i Ars Viva. Els comissaris de la mostra són Carles Torner i Eloi Aran, patrons de la Fundació Joan Maragall.
El díptic “Futur proper”, treball d’Ana Maria da Silva Cardoso. Foto: Agustí Codinach.
Consta de quatre obres —tres díptics pictòrics i una escultura— que conviden l’espectador a la reflexió entorn de l’esperança. “Tenen com a propòsit donar visibilitat als invisibles de la societat gràcies a l’art contemporani. Tant de bo cada peça sigui una petjada d’humanitat on es puguin trencar murs i guarir ferides. Certament, els artistes són artífexs de la bellesa; la contemplació de la bellesa ens ha de portar molt més enllà”, ha posat en relleu el bisbe Xabier.
Margarita Bofarull, delegada diocesana de Pastoral de Fe i Cultura de l’Església diocesana de Barcelona, ha explicat que “la gènesi d’aquest projecte l’hem de buscar en una trobada que un grup de persones vam fer a l’antic monestir benedictí de Sant Pau del Camp, on vam sumar sinergies”. I ha afegit: “En un món assedegat de bones notícies i de sentit, oferim la bellesa educadora de l’art. Els nostres llocs de culte tenen un gran potencial que caldria donar-lo a conèixer a tothom.”
Segons Goretty, la seva peça “Llum de la ferida” desvetlla contemplació i compromís. Foto: Agustí Codinach.
Un dels comissaris, Carles Torner, que no ha pogut assistir a la inauguració, ha comentat hores abans al programa El Matí a Ràdio Estel que “per a la Fundació Joan Maragall, aquests vincles entre la fe cristiana i la cultura són la nostra ànima. Durant el temps de l’exposició, en aquest entorn hi farem també actes de música i de poesia”.
Torner també ha informat que “l’exposició està constituïda per obres d’Anna M. da Silva Cardoso, fra Félix Hernández, Goretti Pomé i Lau Feliu, entre les quals es crea una veritable sintonia. El visitant pot passar de l’una a l’altra, i anar deixant-se interpel·lar per cadascuna d’elles. Tant antigament com a l’actualitat, l’art obre el camí cap a l’espiritualitat, la introspecció, la meditació, la contemplació…”
Per la seva banda, Eloi Aran ha qualificat aquesta iniciativa com “un pelegrinatge cap a l’espiritualitat i l’art, que sigui testimoni de la identitat de l’Evangeli i que s’ofereixi com un camí de respecte i cooperació. Abans d’endinsar-nos en la visualització de les peces, cercar el silenci és una actitud fonamental”. El comissari també s’ha referit a l’encíclica Dilexit nos, del papa Francesc i a l’exhortació apostòlica Dilexi te, de Lleó XIV.
Lau Feliu Maspons és l’autor de l’escultura “Pietat Mediterrània”. Foto: Agustí Codinach.
Posteriorment, els quatre artistes han presentat els seus treballs. El díptic Futur proper, d’Anna Maria da Silva Cardoso, està realitzat amb tècnica mixta sobre contraxapat de fusta. Expressa la incertesa del present i l’esperança d’un canvi global. “L’obra mostra la vulnerabilitat actual i la força transformadora dels humans quan es deixen guiar per l’Esperit”, ha afirmat l’Anna Maria.
El dominic fra Félix Hernández és l’autor de Contigo-En ti, acrílic sobre llenç, on reflexiona sobre l’origen i l’objecte de l’esperança, i sobre la seva dimensió alhora humana i transcendent. “Sense esperança, és impossible viure”, ha confessat l’artista. “L’esperança vertadera no pot ser egoista ni passatgera; s’ha de viure aquí i ara.”
Goretty (àlies de Goretti Pomé) ha manifestat que Llum de la ferida, díptic executat amb tècnica mixta, acrílic sobre tela amb terra del Pallars i pigments naturals “explora com les ferides poden ser una porta cap a l’esperança; així mateix, proposa contemplació i compromís”. “Davant de la seva immensitat —ha dit—, Déu es representa a través de símbols per apropar-nos a la seva realitat.”
Finalment, Lau Feliu Maspons ha parlat de la Pietat Mediterrània, una escultura feta amb fusta i policromia: “Vol ser un crit, un clam per la justícia, un plor per les persones que han mort ofegades, un prec per un món millor.” Una peça que entra en diàleg de manera directa amb el patrimoni artístic existent a la capella del Santíssim, concretament la pintura mural Christus patiens (1941-1942), del pintor Guillem Soler Gatvillaró. “Els crucificats d’avui es retroben amb el Crucificat, que els acompanya en el dolor”, ha expressat Eloi Aran.
Embolcallant l’espai de la intervenció i dotant-lo d’una nova lectura, el visitant també pot escoltar peces musicals del jove compositor Luis Meseguer, autor de l’himne per a l’activitat de la Delegació de Joves “Sent la creu”.
