Del 10 al 21 de novembre se celebra l’edició número 30 de la Conferència de les Parts sobre el Canvi Climàtic (COP30). La ciutat on es desenvolupa, Belém, en plena Amazònia brasilera, acull fins a 198 estats que debatran sobre el canvi climàtic, la implementació de l’Acord de París, la transició justa, el finançament climàtic o la protecció d’ecosistemes com l’amazònic. En parlem amb el responsable d’Incidència Política de Mans Unides, Marco Gordillo.

Quin valor tenen les COP?

Les COP són l’únic espai multilateral universal per negociar respostes comunes a la crisi climàtica. Ara bé, les darreres cimeres han deixat resultats insuficients davant la magnitud del problema i la urgència de reduir el consum de combustibles fòssils.

A la cimera de Rio sobre desenvolupament sostenible, el 1992, es van identificar tres grans problemes ambientals, que ens continuen acompanyant avui dia, i cada vegada amb més intensitat: els processos de desertificació, la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic. Els tres continuen sent desafiaments crucials per a la humanitat, i el que fem o deixem de fer davant d’ells, determinarà el nostre futur. Gràcies a les COP va ser possible el Protocol de Kyoto (en execució del 2008 al 2020); el gran principi climàtic de les “responsabilitats comunes però diferenciades”, que atorga diferent responsabilitat a països pobres i industrialitzats; el treball sobre “mitigar els gasos” i “adaptar-nos a allò nou”, que són les bases de totes les negociacions; l’Acord de París que, amb els seus defectes, ens dona un marc compartit per combatre el canvi climàtic. I tots els desafiaments nous —com el debat i decisions sobre com compensar les pèrdues i danys produïts per catàstrofes climàtiques, o l’impacte del canvi climàtic en la producció d’aliments—, que es van incorporant a partir dels informes científics, la societat civil, els pobles indígenes, etc.

Quines són les expectatives de Mans Unides en relació amb aquesta COP30?

En el context actual, necessitem decisions clares i contundents per part dels països que hi participen, si volem complir amb l’Acord de París. Esperem més esforços de finançament, que permetin els països més pobres adaptar-se i afrontar la nova realitat climàtica. Volem compromisos específics per finançar el fons de pèrdues i danys. I esperem que l’alimentació ocupi un lloc cada cop més important a les COP, perquè, segons la FAO, els nostres sistemes globals de producció i consum d’aliments són responsables de la generació de gairebé el 40% dels gasos d’efecte hivernacle.

I, en particular, volem situar al centre la violència social i ambiental que provoca l’extractivisme al Sud Global i, fonamentalment, a l’Amazònia, símbol del que està en joc a Belém. No podem fer una transició energètica per als països rics, a costa d’impactes ambientals i violacions de drets als països del Sud. Necessitem construir una transició justa, inclusiva i sostenible, també per als pobles i les comunitats del Sud Global.

“No podem fer una transició energètica per als països rics, a costa d’impactes ambientals i violacions de drets als països del Sud”

Afrontem aquesta COP amb grans esperances que aquest cop sí que s’arribi a acords valents i ambiciosos per pal·liar la crisi climàtica i frenar l’extractivisme.

Què pot aportar l’Església en aquesta cimera?

El fet que enguany la COP torni a fer-se en un país del Sud, i concretament a l’Amazònia, ha mobilitzat de manera extraordinària l’Església llatinoamericana que, inspirada per la Laudato Si’ i l’exhortació Estimada Amazònia, es farà present de manera activa en aquesta conferència. Durant la primera setmana, tindrà lloc el simposi de l’Església catòlica En camí cap a una ecologia integral, per la justícia climàtica i la conversió ecològica. Hi haurà presència i activitats organitzades per xarxes com la REPAM (Xarxa Eclesial Panamazònica) o la XEM (Xarxa Esglésies i Mineria). S’espera la presència d’una Església viva i compromesa amb la cura de les persones i de la Casa Comuna que, juntament amb pobles indígenes, camperols i riberencs, mostrin la urgència de prendre decisions serioses i rotundes per lluitar contra el canvi climàtic.

La veu de l’Església hi serà present de forma col·lectiva, a través de xarxes com CIDSE i de moltes conferències episcopals del Sud Global que demanen justícia climàtica, transicions justes i que es descartin les anomenades “falses solucions” que acaben carregant el pes sobre les comunitats més fràgils. Mans Unides serà part activa d’aquest moviment.

A quins reptes globals ha de fer front la humanitat?

La humanitat s’enfronta a dos desafiaments que s’entrellacen: l’emergència climàtica, amb impactes ja visibles en la seguretat alimentària, salut i migracions forçoses; i l’escalada de conflictes que erosionen el dret internacional i consoliden la llei del més fort. És urgent reconstruir regles comunes, una cooperació al desenvolupament efectiva i una solidaritat Nord-Sud que vagi molt més enllà de l’assistencialisme. Avui més que mai cal reforçar el multilateralisme. I les COP sobre canvi climàtic són un d’aquest tipus d’espais privilegiats que avui hem de cuidar.

En què s’ha de basar la justícia climàtica?

La “justícia climàtica” és un concepte que apareix per primer cop de manera oficial al preàmbul de l’Acord de París signat el 2015, però que des de fa dècades vertebra la narrativa de la societat civil. Fa al·lusió a la injustícia que suposa que siguin els països més pobres i les seves comunitats els que pateixin els efectes més devastadors provocats pel canvi climàtic, sent, a més, els menys responsables de provocar-lo —les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle són molt inferiors a les dels països industrialitzats— i els que menys recursos tenen per afrontar-lo. Els cal adaptar-se a la nova realitat i comptar amb recursos suficients que els permeti recomençar, en els casos en què les pèrdues i danys són irreversibles.

“Els països més rics i majoritàriament responsables de l’emissió de gasos han d’assumir la seva responsabilitat”

La justícia climàtica ha de partir d’acords justos basats en el principi de les responsabilitats comunes però diferenciades. Els països més rics i majoritàriament responsables de l’emissió de gasos han d’assumir la seva responsabilitat. Els països emergents, grans generadors de gasos d’efecte hivernacle, hauran de fer el mateix.

Per on començar els canvis?

Per un compromís clar de solidaritat Nord-Sud: mecanismes de comprensió, alleugeriment i reestructuració del deute vinculats a acció climàtica, i fluxos financers que arribin a qui està en primera línia. I per polítiques que aturin l’extractivisme destructiu i reconeguin la governança territorial indígena com a estratègia climàtica.

En un món tan fragmentat, com treballar una solidaritat universal?

Des de Mans Unides sabem que no es defensa el que no es coneix. Per això prioritzem sensibilització i educació per al desenvolupament a Espanya, apropant les realitats del Sud Global i promovent una ciutadania informada, exigent i solidària. La solidaritat sostinguda neix de comprendre les causes estructurals i d’acompanyar processos legals de llarg termini.

A nivell local, què se’ns demana?

Informar-nos, reduir la nostra empremta, donar suport a iniciatives comunitàries i exigir polítiques públiques coherents a nivell municipals, autonòmic i estatal que protegeixin el planeta, la nostra Casa Comuna. Cada barri pot ser part de la solució: consum responsable, energies netes amb criteris socials, i defensa de qui ja en pateix els impactes.

“Només junts podem construir un futur millor per a les properes generacions”

En resum, viure la vida quotidiana de manera sostenible i responsable, conscientment connectats amb el conjunt de la humanitat i amb el planeta, amb l’esperança ferma que viure així val la pena, i que només junts podem construir un futur millor per a les properes generacions.

Deu anys després de la seva publicació, l’encíclica “Laudato Si’” del papa Francesc, continua sent vigent?

Laudato Si’ continua sent una brúixola ètica de primer ordre: proposa una ecologia integral que uneix cura de la creació, justícia amb els pobres i pau. La seva actualització, Laudate Deum (2023), adverteix amb claredat que les respostes continuen sent insuficients i interpel·la a la política internacional a actuar amb més ambició. El mateix president de la COP30 ha enviat cartes d’orientació que, sense ser magisteri, sintonitzen amb aquesta visió ètica de fons per a la fase que s’obre a Belém. Passada una dècada, el missatge és més vigent que mai: conversió ecològica personal i canvis estructurals que posin la vida al centre.