Jordi Riera i Romaní, catedràtic d’Educació, està vinculat a la Fundació Blanquerna des de la seva època d’estudiant a l’Escola de Mestres del carrer Marquès de Santa Anna de Barcelona. Posteriorment, a nivell professional, s’hi va implicar com a docent, investigador, vicerector de la Universitat Ramon Llull, degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport en dos mandats i, des del 2024, director general. A Jordi Riera, que ens rep al seu despatx de la Torre de la Tamarita, li agrada destacar que la seva especialització és la pedagogia social i rememorar el primer logotip que va tenir Blanquerna quan es va crear fa més de 75 anys: una pinya. Una manera de posar en valor la identitat d’una institució basada en l’humanisme cristià i cridada a generar comunitat i transformació social.

Què significa Blanquerna per a Jordi Riera?

Blanquerna és un dels projectes diocesans de més calat històric en l’últim segle, en l’òptica de l’aposta per una formació integral de professionals en diferents àmbits que va més enllà de la formació acadèmica. És una aposta molt de fons des del punt de vista de valors, de visió de futur i de detecció de necessitats socials. A nivell personal, representa un punt de referència de vida com a estudiant i com a professional.

El curs 2023-2024 Blanquerna va celebrar 75 anys. Què demana la societat a Blanquerna en el moment actual?

La societat demana a Blanquerna que desenvolupi no només la seva activitat acadèmica sinó que també sigui un punt de referència en opinió, presència social, compromís sinodal i establiment d’aliances. La societat necessita institucions que no només parlin de la seva identitat i visió, sinó que també es comprometin en la transformació de la realitat, i nosaltres estem disposats a continuar comprometent-nos socialment. En un món difús, inestable, gris en alguns moments, on es poden donar per bones moltes teories i missatges que sovint es contradiuen, institucions com Blanquerna han d’aportar mirades serenes i aprofundides que permetin que la gent s’il·lusioni en la construcció del futur.

El compromís de Blanquerna passa ara per la formació de nous metges?

Aquesta és una manera de concretar aquest compromís amb allò que la societat ens demana i posar-nos-hi de cara. Feia molts anys que la gent ens preguntava quan posaríem en marxa el grau en Medicina. Justament per l’enorme respecte que ens suposava estàvem analitzant aquesta possibilitat però no acabàvem de fer el pas final. Les circumstàncies han volgut que, finalment, hàgim fet el pas amb molta maduresa. La percepció social de quin tipus de professional de la salut estem formant ha fet que es generés molta expectativa.

Com han de ser els metges de Blanquerna?

Han de ser metges amb una formació humanística i holística, i compromesos amb la comunitat, que no vegin el qui tenen davant com un pacient sinó com una persona en la seva globalitat, perquè aquesta mirada integral i global és la que també dona molta informació entorn de la salut de les persones o possibles malalties. Tots sabem el vincle entre una possible patologia i moltes dimensions de la persona que no surten en un escàner o un TAC. Per tant, abordarem la formació dels futurs metges des d’aquesta perspectiva, alhora que els empoderarem en l’àmbit tecnològic-científic.

Quan serà realitat el nou edifici del campus de Ciències de la Salut a Travessera de Gràcia?

En temps, formes i desenvolupament tècnic, estem en disposició de poder inaugurar el nou edifici el setembre del 2026, coincidint amb l’inici de la formació. Això vol dir que deixarem d’ocupar progressivament l’espai de la residència salesiana Martí-Codolar, que ha estat durant molts anys un magnífic suport al nostre edifici central de Padilla.

“Estem en disposició de poder inaugurar el nou edifici del Campus de Ciències de la Salut el setembre del 2026”

Salvador Illa, president de la Generalitat, va parlar d’un increment del 50% de les places del Grau en Medicina fins al 2031. Quantes places ofertarà Blanquerna?

La memòria que vam presentar i que va validar l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya inclou precisament qüestions com les places que volem ofertar, el professorat, les pràctiques dels estudiants i el pla d’estudis. En aquest sentit, la proposta de Blanquerna es poder obrir un primer cohort de 120 estudiants de Medicina en dos grups de seixanta cadascun, en torns complementaris. Gràcies a la gran aliança que hem fet amb set hospitals i centres de salut donarem cobertura a totes les pràctiques per a tots els estudiants al llarg dels sis anys del Grau, amb la possibilitat de continuar ampliant aquesta aliança, amb un element que no és menor, i és que en cap cas no molestem ni interferim en les places que tenen desplegades la resta de graus en medicina del país.

Quin serà el paper del consell assessor, presidit pel Dr. Jaume Padrós?

Tenir el Dr. Jaume Padrós de president del consell assessor és un honor i una garantia d’èxit, perquè és una figura indiscutible i gran coneixedora de la realitat de l’àmbit de la salut del nostre país. Estem acabant de configurar el consell assessor, però ja li avanço que en formaran part noms de reconegut prestigi en l’àmbit de la salut i de la comunicació, perquè és molt important en el món de la salut el fet de comunicar bé. Serà un consell assessor força actiu en el dia a dia i que anirà fent un seguiment del desplegament del grau.

ALIANCES DINS I FORA DE LA UNIVERSITAT

En una entrevista que li vam fer en el número del 19 d’octubre, la degana de Ciències de la Salut, Montserrat Esquerda, va parlar de “la Medicina de la Llull”. Quina és la importància de l’aliança amb les altres institucions de la Universitat Ramon Llull a l’hora de crear i desplegar el grau? Una aliança evident és amb l’Institut Borja de Bioètica?

És clau, perquè quan vam imaginar aquest grau una de les primeres coses que vam tenir clares és que l’havíem de fer en xarxa amb els companys de camí de la Universitat Ramon Llull i, en particular, amb els que tinguessin una especialitat en l’àmbit de la salut. En aquest sentit, hem signat un conveni de col·laboració docent i de recerca amb l’Institut Borja de Bioètica, que liderarà bona part de les matèries que durant el grau es desplegaran al voltant dels dilemes ètics relacionats amb el món de la salut. Són part del projecte, com ho és la Fundació Vidal i Barraquer en l’àmbit de la salut mental, o La Salle en el de les tecnologies vinculades a la salut, o l’Institut Químic de Sarrià en el de les biociències, o ESADE pel que fa a la gestió de centres clínics i hospitalaris. Entre tots hem fet història en el sentit que és el grau més Llull de tots els graus de la Llull. La rellevància d’una titulació que per primera vegada aplega tantes institucions no s’havia viscut mai a la universitat. La Dr. Esquerda ha liderat una comissió de disseny de pla d’estudi formada per 26 persones, dues per cada institució. La Llull és més forta i robusta quan travem relacions internes entre tots els socis. És la visió que va tenir el cardenal Narcís Jubany quan va fundar la Universitat Ramon Llull a partir de set institucions, cadascuna amb el seu carisma. El grau de medicina és una gosadia raonable que es recolza en la maduresa i evolució de la nostra universitat i de Blanquerna en particular. Les aliances són importants a nivell intra però també extra, i en aquest sentit voldria destacar les relacions que hem travat amb el món hospitalari i les unitats d’atenció primària per al pràcticum dels estudiants. Som companys de camí amb una xarxa hospitalària capdavantera al nostre país com són el grup Quirónsalud (Hospital Quirónsalud Barcelona, Hospital El Pilar i Hospital Quirónsalud Badalona); Fundació Hospitalàries (Fundació Hospitalàries Barcelona, Fundació Hospitalàries Barcelona Nord, Fundació Hospitalàries Martorell i Fundació Hospitalàries Sant Boi); Germanes Hospitalàries Research Foundation (FIDMAG); i els centres de salut CAP Vallcarca, CAP Sant Gervasi i EAP Dreta de l’Eixample – CAP Roger de Flor.

“Entre tots hem fet història en el sentit que Medicina és el grau més Llull de tots els graus de la Llull”

La Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés ha estat una de les últimes incorporacions.

El 21 de març passat vam signar un acord de manera que els estudiants actuals i futurs poden beneficiar-se de l’alt grau d’especialització de la Fundació Pere Tarrés en el món social i alhora gaudir de tots els avantatges d’una institució universitària amb l’abast i trajectòria de Blanquerna. Ara estem dibuixant nous itineraris de formació que presentarem properament. En aquest sentit, puc anunciar que fruit de l’esforç que estem fent tant des de la Facultat Pere Tarrés com de les facultats de Blanquerna estan emergint nous itineraris de formació que passen alguns per una doble titulació (per exemple de Treball Social i Psicologia) o per un itinerari de Treball Social i Educació Social amb una especialització que l’acosti al món de l’educació global, la psicologia, l’esport, la salut o la comunicació. Seran itineraris absolutament innovadors que oferirem als estudiants d’Educació Social i Treball Social a partir de l’any vinent.

Hi ha previsió de continuar ofertant nous graus?

Sí, i de fet estem tancant el portafolis per als propers dos anys. Amb la incorporació de Medicina completem la Facultat de Ciències de la Salut, que ja ofereix Infermeria, Fisioteràpia, Farmàcia (amb l’IQS), Enginyeria de la Salut (amb La Salle) i Nutrició Humana i Dietètica. El mateix passa amb la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport. On sí que farem una revisió i ampliació de la proposta formativa és a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals. Puc anunciar que l’equip directiu ja ha plantejat a la Universitat Ramon Llull una revisió dels graus actuals de manera que, per exemple, el Grau en Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting canviarà l’ordre de les disciplines, és a dir, esdevindrà el Grau en Màrqueting, Publicitat i Relacions Públiques. Però és que també puc anunciar la novetat de dos nous graus, en procés verificació, que volem implementar el setembre del 2027: el Grau en Public Affairs and Governance i el Grau en Film, Drama and Creative Industries.

“L’equip directiu ja ha plantejat a la Universitat Ramon Llull una revisió dels graus actuals de manera que, per exemple”

Tot plegat s’emmarca en l’elaboració del nou marc estratègic 2026-2030 i en un concepte clau: Nexus, en el sentit de fer xarxa.

Blanquerna fixa la mirada cap a la seva aportació a la societat des d’una cohesió interna d’estratègies docents, metodològiques i de compromís. Tots els eixos estratègics de Blanquerna parlaran un mateix llenguatge. Aquest marc estratègic, al qual el patronat ha de donar el vistiplau, preveu 5 eixos: Docència i Formació Integral, Governança i Lideratge, Recerca i Transferència, Relacions institucionals i internacionals, i Comunitat i Identitat. El projecte Nexus proposa avançar a nivell global de Blanquerna cap a una trobada més transversal i harmonitzada del conjunt dels nostres centres. Per exemple, així com teníem diverses unitats d’innovació docent, ara n’hi haurà una de transversal per al conjunt de la institució. Nexus, a nivell metodològic, significa que els alumnes de les diferents disciplines estiguin connectats per tal d’afrontar els reptes des d’una mirada interdisciplinària, intergraus i intergeneracionals. Això vol dir que estem implementant nous espais de Seminari on hi haurà alumnes de diferents graus tant de la mateixa Facultat com de les altres Facultats Blanquerna, i també de diferents promocions. Per tant, estem preparant professionals que puguin treballar el dia de demà en equips interprofessionals. Nexus és una coordenada que complementa i posa al dia l’aposta de tota la vida per la màxima personalització de la formació de l’estudiant i per la mirada integral d’aquesta formació. Estem proposant un model que també pot ser d’interès fora de Blanquerna.