L’últim any, a Barcelona han mort com a mínim 69 persones que vivien o havien viscut al ras. Així ho ha constatat Arrels Fundació en l’acte celebrat aquest dimecres, 29 d’octubre, a la plaça de la Catedral, amb el suport d’una vintena d’entitats socials barcelonines.

Com cada any, l’entitat ha recordat una per una totes les persones sense llar que han mort a la ciutat. Des de l’últim acte, organitzat el novembre de 2024, Arrels ha comptabilitzat 69 víctimes, un 34% de les quals vivien al carrer. La resta han mort a conseqüència de malalties i problemes de salut derivats d’haver estat en situació de sense sostre.

“En total, ens han deixat 69 persones que vivien o havien viscut a la intempèrie: 59 homes i 10 dones que, de mitjana, han viscut 58 anys, 25 menys que la resta de veïns i veïnes”, ha explicat l’entitat en el manifest llegit durant l’acte.

600 persones sense llar han mort a Barcelona des del 2016

En el mateix document, Arrels ha recordat la importància de guardar la memòria de tots els qui han mort al carrer, “vides que s’apaguen per no tenir una llar”. En total, més de 600 persones sense llar han perdut la vida a Barcelona des del 2016. Per tal de que no caiguin el l’oblit, l‘entitat té un espai web on es poden llegir tots els noms dels que han mort en situació de sense sostre a Barcelona.

A més de la lectura del manifest, que reproduïm a continuació, l’acte ha comptat amb la música en directe del Conservatori del Liceu i amb el cor de gòspel d’El Lloc de la Dona. La plaça s’ha omplert de petites cases de cartró, un gest simbòlic que representa les llars que no van tenir.

Carta a la ciutat de Barcelona

Estimada Barcelona,

No sé si ho recordes, però ara fa vuit anys et vam escriure una carta. T’explicàvem que viure al carrer no és una cosa normal i que moltes persones sense llar que estimem es moren abans de temps. Avui, et tornem a escriure perquè hi ha coses que no haurien de repetir-se i, tanmateix, continuen passant.

Ets una ciutat feta de vides que s’entrellacen i de barris que guarden històries. I moltes d’aquestes històries han passat als teus portals, als teus bancs, als teus jardins i a les teves places.

Al Toni el trobàvem per Sant Andreu; portava sempre un llibre a la mà i passava les hores a la plaça de les Palmeres. L’Antonio era tendre, tranquil, únic i ens rebia amb un somriure; des que ens va deixar, el Passeig de Gràcia sembla més buit. La Dafne ja no hi és al parc de les Tres Xemeneies ni als carrers del Poble-sec i el Konstantine i l’Ali ja no passegen pel parc de la Ciutadella i els carrers del Clot perquè es van treure la vida.

Són històries dures, estimada Barcelona, perquè sovint els teus carrers es converteixen en frontera. Sabies que, en els darrers dotze mesos, una persona sense llar ha mort cada cinc dies a la ciutat?

En total, ens han deixat 69 persones que vivien o havien viscut a la intempèrie. 59 homes i 10 dones que, de mitjana, han viscut 58 anys, 25 menys que la resta de veïns i veïnes.

La més jove és la Maria; va morir al carrer i només tenia 19 anys. El més gran és el José Antonio; tenia 84 anys i des de feia temps vivia en una residència. El Iulius i el Carlos van morir a causa d’una agressió. La Mónica, el Josep Maria i altres companys havien perdut les forces per cuidar-se i van patir una sobredosi.

Recordar pot semblar només un gest simbòlic, però és un dret. El dret a ser part de la ciutat, a no desaparèixer.

També significa ‘tornar a passar pel cor’, i això implica moltes coses: escoltar, mirar sense prejudicis, no posar condicions impossibles per accedir a espais de refugi…

Estimada Barcelona, et demanem ser una ciutat que guardi la memòria de tots els teus veïns i veïnes. Que no normalitzis el fred, la soledat, ni les vides que s’apaguen per no tenir una llar.

Ens agradaria que les casetes de cartró que avui omplen aquesta plaça i acompanyen els noms de les 69 persones que recordem es transformessin en sostres reals, en polítiques valentes, en carrers i barris on tothom tingués dret a viure i ser cuidat.

Et demanem tornar a passar pel cor i transformar la teva manera de mirar i de governar. I que vetllis perquè tothom tingui una llar.

Perquè quan recordes, cuides. I quan cuides, construeixes ciutat.