L’evangeli segons Mateu d’aquest diumenge dels Fidels Difunts d’enguany es coneix com el del judici de les nacions que impartirà el Fill de l’home (ni Marc ni Lluc no esmenten aquest judici) quan vingui en la seva glòria acompanyat de tots els àngels assegut aleshores en el seu tron gloriós. Però no té res a veure amb els judicis de l’Audiència o dels nostres tribunals de justícia. Ho farà a la manera com el pastor separa les ovelles dels cabrits. Posarà a la seva dreta els justos i els dirà: “Veniu, els beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món. Perquè vaig tenir fam, i em donàreu menjar; vaig tenir set, i em donàreu beure; era foraster, i m’acollíreu; nu, i em vestíreu; estava malalt, i em visitàreu; estava a la presó, i vinguéreu a veure’m.” Els justos no s’ho podran creure i li replicaran punt per punt quan va tenir lloc tot allò. Jesús, prenent aleshores el títol de Rei, els respondrà: “En veritat us dic: allò que féreu a un d’aquests germans meus, els més petits, a mi m’ho féreu.” Tota la vida de Jesús havia estat marcada per aquesta preferència per “els més petits”, a qui el Còdex Beza qualifica de “germans meus”. No té res d’estrany que, quan actuarà com a Jutge universal, ho faci també en aquests termes.

Pel que fa als de l’esquerra, els esbroncarà en els mateixos termes, però en negatiu, per no haver fet res per als més petits: “Aparteu-vos de mi, els maleïts, al foc etern que el meu Pare va preparar per al diable i els seus àngels”, tirem-hi un vel al damunt. Transcric la darrera resposta que els farà: “En veritat us dic: tot allò que no féreu a un d’aquests els més petits, tampoc a mi no ho féreu.” Mateu ho presenta com un judici que tindrà lloc a la fi dels temps, però nosaltres ja el podem anticipar en el temps present i quedar-nos amb la part positiva.