“Discursos de pau. Convertir-nos en artesans de pau, pacificar la comunicació”. Sota aquest títol, la Xarxa Interreligiosa per la Pau (XIP) va convocar una nova jornada anual de la XIP el dissabte 25 d’octubre a l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) – UPF. Una temàtica ben oportuna en temps de polarització i crispació social, amb el focus posat en les aportacions a la pau de les diferents tradicions religioses, el paper dels mitjans de comunicació en la difusió de discursos de pau i l’espai que aquestes comunitats ocupen als mitjans.

En la benvinguda a la jornada, el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Ramon Bassas, va recordar Lluís Duch i les arrels comunes de la tríada comunicació-comunitat-comunió, i va subratllar que “estaria bé conèixer les angoixes i les preocupacions que hi ha darrere l’insult”. Per la seva banda, la presidenta de Justícia i Pau, Dolors Fernández, va incidir que “cal lluitar contra els fonamentalismes, aquells que creuen que tenen l’única veritat”, i que “per sortir de les dinàmiques recepció-resposta cal un temps per respondre amb criteris de pau”.

Aina Simon, de la comunitat de Sukyo Mahikari, va recordar que “la paraula pot ser font de poder o d’harmonia. La pau comença en la manera com ens escoltem i ens parlem. Les tradicions religioses ens recorden que la pau exterior neix de la pau interior”.

La jornada, amb una cinquantena de participants, va comptar amb una taula rodona amb expertes en l’àmbit de la comunicació i el treball interreligiós, una ponència sobre narratives d’odi en els conflictes i un treball en grups. “Podem ajudar la gent a reflexionar sobre l’altre, a respectar-lo, escoltar-lo, reconèixer la nostra vulnerabilitat”, va assegurar l’advocada i mediadora Doris Weidemann.

El director de Fundipau, Pablo Aguiar, va compartir l’experiència, en temps del Procés, de posar en diàleg membres de Societat Civil Catalana amb membres d’Òmnium Cultural: “A l’inici, les paraules eren molt feridores, però després de dos anys teixint relacions i d’un gran esforç per entendre els perquès dels altres, el vincle ja estava creat.”

Altres intervencions van ser les d’Elisabeth L’Heure, de la comunitat Bahà’í, que va destacar que l’acció de la XIP “va més enllà de les paraules i del diàleg; vol apropar el pensament i el discurs de la religió a la societat civil”. Eugènia Vila, voluntària a MigraStudium, va explicar l’Espai Interreligiós de la Fundació “com un espai de trobada i reflexió per a la convivència des de la diversitat”.

Finalment, la sotsdirectora de l’Observatori de Comunicació, Religió i Cultura, Alba Sabaté, va detallar algunes accions realitzades des d’aquest centre de recerca de la Facultat de Comunicació Blanquerna, com la campanya contra la islamofòbia a les xarxes socials que es va desfermar arran dels atemptats del 2017 a les Rambles, l’activitat Teotapes per apropar el fet religiós als joves en un ambient desenfadat o les trobades entre comunitats religioses i periodistes.

Els participants a la taula rodona, moderats pel periodista cultural de TV3 Ignasi Gaya, van assegurar que, en alguns casos, la fe els ajudava a guiar i orientar aquestes accions pacificadores; en altres, era l’empatia i l’intent de “posar-se en les sabates de l’altre”. “Treballar junts i escoltar l’altre és un primer pas per a la pau”, va indicar Elisabeth L’Heure. També van coincidir que els actuals temps de radicalització del discurs públic no són fàcils per a la pau i el diàleg.

“El rerefons europeu del conflicte palestí: antisemitisme i islamofòbia”

A continuació, el sociòleg Josep Maria Pascual Esteve va analitzar el conflicte àraboisraelià des de la perspectiva europea. Primer va emmarcar que hi ha una crisi de la democràcia i una emergència dels autoritarismes: “L’autoritarisme necessita d’una resposta que cohesioni: el rebuig i la por a l’altre, en definitiva, el rebuig a la pluralitat i la deshumanització de l’altre”, va apuntar.

Tot seguit, va entrar en detall de les raons històriques i socials que sustenten el conflicte per part de palestins i israelians per concloure que “una antiga violència és interioritzada i reprodueix una altra violència; hi ha un oblit de la perspectiva i els drets de l’altre”, per part dels dos bàndols.

Per contrarestar-ho, Pascual Esteve va posar l’esperança en l’afirmació del periodista i activista Odeh Bisharat: “Malgrat que no existeixi un relat compartit sobre el passat, escrivim-ne un de nou pel futur”; en mostrar que la convivència entre palestins i israelians és possible (com ara en una zona on 90 famílies palestines i jueves conviuen) i que cal estendre-la; i en com l’acció interreligiosa és clau per a la pau i la convivència.

Amb tot aquest context, els participants es van distribuir per grups per respondre tres qüestions: quins sentiments ens desperten els discursos d’odi, com ser ponts entre comunitats per construir discursos de pau i com els mitjans de comunicació poden influir en aquests discursos.