Del 10 al 21 de novembre tindrà lloc a Belém, al Brasil, una nova edició de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP30). Aquesta cimera aplegarà 198 estats per debatre sobre l’amenaça del canvi climàtic. Al centre de les discussions, la implementació de l’Acord de París, la transició justa, el finançament climàtic i la protecció dels ecosistemes. Aquesta COP tindrà lloc al cor de l’Amazònia i la veu de l’Església també s’hi farà sentir. En parlem amb Eduardo Soares, membre de la Mobilització dels Pobles per la Terra i el Clima de la REPAM-Brasil.

Quin és el valor de les COP?

El valor de les COP rau en la seva capacitat per cridar l’atenció de les nacions del món sobre l’emergència climàtica i provocar-les per revisar les seves pràctiques locals i globals per superar aquesta crisi.

Què suposa que se celebri al Brasil, al cor de l’Amazònia?

Significa el reconeixement de la importància que tenen l’Amazònia i el Brasil en la resposta a la crisi socioambiental i en l’equilibri climàtic del planeta

Quines són les expectatives d’aquesta cimera?

L’expectativa és que s’implementin mesures sobre finançament climàtic i conservació dels boscos, que s’ampliï la participació dels pobles originaris i tradicionals en les decisions sobre el clima, etc.

Com serà el paper dels pobles indígenes en aquesta COP30?

L’experiència dels pobles indígenes té una importància fonamental en l’equilibri climàtic. Posar en relleu les seves pràctiques davant les falses solucions és una tasca que ens incumbeix, no només als pobles originaris, sinó a tots i totes nosaltres.

De quina manera serà present la veu de l’Església en la cimera? Què pot aportar-hi?

L’Església serà present tant als espais oficials de la COP30 com en les iniciatives de la societat civil com la Cimera dels Pobles, el Tapiri Ecumènic-Interreligiós i moltes altres, oferint la seva experiència d’articulació i mobilització, tot incidint juntament amb els moviments populars a partir de les seves reflexions i accions sobre l’Ecologia Integral i la Cura de la Creació.

Quins reptes globals ha d’afrontar la humanitat?

Reduir la temperatura és un repte que travessa sistemes i relacions. És trencar amb una lògica explotadora per passar a una de cuidadora, d’una idea consumista a passar a una vida fraternal, i això des d’allò local a allò global, des d’allò personal a allò socioambiental.

En què s’ha de basar la justícia climàtica?

La Laudato Si’ del papa Francesc ja assenyala que les crisis mediambiental i social estan connectades i que, per assolir una veritable justícia climàtica, cal tenir en compte no només la natura, sinó també amb qui coexisteix.

Per on han de començar els canvis?

En l’àmbit personal, comunitari i social hi ha diversos llocs on podem iniciar aquest procés de conversió ecològica. L’important és comprendre que el consum que arriba a les llars està relacionat amb el que es produeix a les grans indústries, que la relació entre les persones té a veure amb el que fomenten les grans corporacions.

El nostre món cada vegada està més fragmentat i polaritzat. Com es pot treballar per una solidaritat universal?

Es tracta d’un exercici continu i intergeneracional. En l’era de la intel·ligència artificial, també cal conrear la intel·ligència ancestral dels records i els afectes, en la cura integral.

Com veu l’actualitat de la “Laudato Si’” una dècada després de la seva publicació?

Cada dia es fa més necessària la Laudato Si’, perquè és una referència global, unint la ciència tradicional amb l’ancestral. Si en el seu moment va ser un “text base” a la COP21, on es va signar l’Acord de París, avui, en la seva revisió, pot reflectir el que es va oblidar o es va ignorar d’aquesta encíclica.