Quan arribem al Park Güell el primer que trobem són dues cases, la del guarda i la consergeria: una està coronada per una amanita muscària i l’altra per una torre acabada en creu. S’ha dit que estan inspirades en el conte de Hänsel i Gretel, molt en voga en aquella època, però per què a l’entrada d’un recinte que havia estat pensat per acollir seixanta famílies de la burgesia catalana, Gaudí ens transporta a un conte per a infants?
En el seu llibre, Gaudí i el Park Güell: viatge a l’interior d’un somni, el prevere Bruno Bérchez proposa una hipòtesi: i si tingués relació amb el relat del pecat original explicat al llibre del Gènesi? “Gaudí proposa al Park Güell un itinerari espiritual en què el punt de partida és l’elecció entre l’engany —el bolet verinós— o la veritat —la creu—. Era una proposta pensada per a les famílies burgeses que havien de residir-hi. Era com preguntar-los: quina mena de família voleu ser? Una que només pensa en l’aparença o una que cuida el seu interior i mira amunt?
“Gaudí proposa al Park Güell un itinerari espiritual en què el punt de partida és l’elecció entre l’engany o la veritat”, assegura Bérchez, sacerdot de la diòcesi de Barcelona.


