El 8 de novembre farà sis mesos de l’elecció del cardenal agustinià Robert Prevost com a Papa. La primera decisió de calat que va prendre va ser la tria del seu nom com a Pontífex, Lleó XIV, donant a entendre que tindria molt present en el seu pontificat la Doctrina Social de l’Església, amb especial atenció a les conseqüències de la implosió de la intel·ligència artificial.

Una altra decisió va ser la voluntat explícita de prosseguir amb les carpetes que havia deixat damunt la taula el seu predecessor, l’enyorat Francesc. En aquest sentit, les primeres canonitzacions de Prevost eren les que havien quedat pendents amb la mort de Bergoglio: els joves italians Carlo Acutis i Pier Giorgio Frassati. El primer viatge apostòlic, anunciat el 7 d’octubre, és el que tenia en ment Francesc: Turquia, amb motiu dels 1.700 anys del Concili de Nicea, i el Líban, amb la voluntat de traslladar-hi un missatge de pau i esperança.

El primer document magisterial també s’ha presentat fa pocs dies, el 9 d’octubre. És l’exhortació apostòlica Dilexi te (“T’he estimat”), un tema i un títol herència del seu predecessor que remet a l’encíclica Dilexit nos, perquè “tots els cristians puguin percebre la forta connexió que hi ha entre l’amor de Crist i la seva crida a acostar-nos als pobres”, escriu Lleó XIV.

Per tant, una exhortació escrita a quatre mans que ens recorda que l’herència magisterial de Francesc està garantida per Lleó, com així ha estat en tota la llarga successió de l’apòstol Pere. Perquè l’Evangeli és un de sol, és l’Evangeli de Jesucrist. En aquest sentit, com diu Lleó XIV a Dilexi te, “els pobres per als cristians no són una categoria sociològica, sinó la mateixa carn de Crist”.