Qui hi ha que, havent passat per un avortament provocat, tard o d’hora no presenti una llarga llista de problemes? Per desgràcia, la veritat és que després d’un avortament voluntari la dona presenta moltes males conseqüències.

Enfront d’aquesta realitat sento la Sra. ministra de Sanitat, Mónica García, que el 29 de setembre proclama amb força que l’avortament no té cap conseqüència dolenta, i promou l’avortament a la web quieroabortar.org durant l’acte de celebració dels 40 anys de la legalització de l’avortament a Espanya.

Ho sento Sra. ministra. Soc la coordinadora del Projecte Raquel a Barcelona des de fa dotze anys i hem acompanyat diversos centenars de dones molt ferides després d’un avortament provocat. Totes, abans o després i en major o menor grau, presenten una gran tristesa, ansietat, greus sentiments de culpa, depressió, problemes psiquiàtrics, cap interès per la vida, cosa que les porta a intents de suïcidi i un llarg etcètera, perquè també podríem anomenar les conseqüències físiques com és la infertilitat, per dir-ne només una.

Són nombrosos els estudis d’aquí i de molts altres països del món que ho confirmen i que vostè pot consultar, perquè això no va de creients i no creients ni de polítiques.

És que no són suficients els més de 2 milions de bebès assassinats al nostre país i les corresponents mares i altres persones de l’entorn greument ferides des d’aquesta trista data? És necessari promoure encara més l’avortament?