S’ha presentat avui al Palau de la Música Catalana El Llibre vermell de Montserrat. Estudi i transcripció dels cants i les danses, del P. Gregori M. Estrada (1918-2015), publicat per Tritó Edicions i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Es tracta d’un exhaustiu estudi sobre el Llibre vermell de Montserrat, cançoner medieval que ha esdevingut una de les obres més rellevants del patrimoni català. L’edició, que coincideix amb la celebració del Mil·lenari de Montserrat, inclou la traducció al castellà i a l’anglès de tot el seu contingut.
L’acte ha comptat amb la presència del P. Efrem de Montellà, monjo de Montserrat i prefecte de l’Escolania; Josep Maria Gregori, musicòleg i membre de l’IEC; Martí Beltran, musicòleg i autor de la introducció, i Arnau Farré, cap de publicacions de Tritó Edicions. També hi eren presents Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Núria Mañé, directora de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i Llorenç Caballero, director de Tritó Edicions.
El volum, amb una separata amb les transcripcions en notació moderna, ha estat publicat per Tritó Edicions i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Foto: Agustí Codinach.
L’activitat musicològica més important que va a dur a terme el P. Gregori al llarg de la seva trajectòria —hi va estar treballant fins una setmana abans del seu traspàs— va ser l’estudi i la transcripció dels cants dels pelegrins del Llibre vermell de Montserrat, amb la proposta d’interpretació dels signes de dansa que conté el manuscrit. “Una obra de llarga gestació”, ha posat en relleu Arnau Farré. I ha afegit: “La gran aportació del P. Gregori va ser la reconstrucció escenogràfica de les peces susceptibles de ser ballades.”
El P. Efrem de Montellà ha explicat el context en què va néixer aquest llibre: “Els pelegrins que pujaven a Montserrat al segle XIV necessitaven un temps per anar-hi i, després, hi feien estada durant dos o tres dies. El còdex és un compendi de textos teològics i devocionals, també de cançons, que la comunitat benedictina oferia als pelegrins. Va ser útil durant uns cents anys; posteriorment, va quedar oblidat a la sagristia. Un cop a l’arxiu del monestir, el van restaurar i li van posar unes tapes vermelles; d’aquí el nom que rep actualment.”
Un dels aspectes més destacats del treball del P. Gregori és la importància concedida a la dansa com a element primordial del cançoner montserratí, que es va plasmar en una interpretació coreogràfica, a finals dels anys setanta, a través de l’agrupació de música antiga Ars Musicae de Barcelona i l’Esbart Dansaire de Rubí.
Els quatre ponents durant la presentació del llibre. Foto: Agustí Codinach.
Josep Maria Gregori ha recordat que una primera aproximació a la tasca d’investigació del P. Estrada centrada en el Llibre vermell de Montserrat com a objecte d’estudi es va presentar al I Congrés de Cultura Catalana el 1977. El musicòleg ha volgut subratllar “el rigor científic extrem” amb què treballava l’insigne monjo. “Un modus operandi d’intensa meticulositat que ens ha deixat un llegat inqüestionable”, ha dit. Gregori ha qualificat el còdex com “un dels grans tresors europeus de l’edat mitjana”.
Per la seva banda, Martí Beltran ha explicat que “el P. Gregori va treballar en l’estudi dels cants i danses del Llibre vermell durant gairebé tota la seva vida, sigui per facilitar-ne la interpretació o simplement per aprofundir en els entrellats de l’obra i donar-los a conèixer de la forma més pedagògica possible”. “Una feina —ha assenyalat— que l’autor va començar amb notes i partitures fetes a mà, així com amb tota una munió d’esquemes que pretenien fer més entenedora la teoria que anava desplegant al voltant de la dansa i els diferents senyals que anava trobant al manuscrit.”
Cal dir que el lector pot accedir a través d’un codi QR a l’enregistrament fet per l’Escolania de Montserrat de totes les peces del cançoner del Llibre vermell en les transcripcions del P. Gregori M. Estrada.
