Quantes ermites s’aixequen als pobles andalusos i dedicades a imatges dels “Crists crucificats”! La litúrgia de l’Església celebra dues festes a la Santa Creu: la seva invenció i la seva exaltació. La mare de l’emperador Constantí, Elena, dona de virtuts fermes i convertida al cristianisme, en una peregrinació a Jerusalem, cerca i troba la Creu en la qual Crist va ser crucificat, deixant una part a Jerusalem i portant una altra a Roma. Molt posteriorment, aquella Creu va ser robada pels perses i serà rescatada per l’emperador Heracli, que la porta a Jerusalem el 14 de setembre de l’any 628 en una gran cerimònia. La tradició diu que l’emperador, vestit amb els atributs imperials, va voler portar la Creu en processó fins al seu lloc primitiu al Calvari, però el seu pes es va anar fent insuportable. Zacaries, bisbe de Jerusalem, li va fer veure que per dur a sobre la Santa Creu, hauria d’imitar la pobresa i la humilitat de Jesús. Heracli, llavors, canvia el seu vestit, amb silueta de captaire, així va poder transportar la Santa Creu. La Creu és exaltada als nostres pobles amb devoció intensa, com a “càtedra d’amor i tron de salvació”.

Hinojosa del Duque, poble cordovès, va construir al segle XVIII una ermita dedicada al Sant Crist de les Injúries, que manté el seu esplendor, retent culte a la imatge d’un Crucificat, de l’escultor Castillo Lastruchi, i al seu costat, la Mare de Déu dels Dolors. Com a pòrtic, s’ha celebrat un quinari solemne en el qual he participat, dedicant les homilies a fixar la nostra mirada en aquesta imatge. Vaig voler recordar especialment aquestes tres actituds que hem de portar sempre quan ens posem davant del Sant Crist de les Injúries: “Contemplar-lo, parlar-li i escoltar-lo.” I recordar aquella immensa “caravana de crucificats” que poblen tants camins de la terra.