A la façana de la basílica de Sant Pere del Vaticà, onegen els estendards dels ja proclamats sants Carlo Acutis (1991-2006) i Pier Giorgio Frassati (1901-1925). Dos joves amb diferents perfils, però que comparteixen un camí: l’amor profund a l’Eucaristia, la devoció mariana i una vida marcada per les incansables obres de caritat. En una cerimònia emocionant i molt esperada -tenint en compte el canvi de dates que ambdues canonitzacions han tingut-, el Papa Lleó ha proclamat en una plaça radiant: “Estimats amics, els sants Pier Giorgio Frassati i Carlo Acutis són una invitació per a tots nosaltres, sobretot per als més joves, a no malgastar la vida, sinó orientar-la ‘cap amunt’ i fer-ne, d’ella, una obra mestra”.
Pier Giorgio, amant de la muntanya, i Carlo, apassionat de la informàtica, mostren que la santedat és possible en cada època i context. Sants, com anomenava el Papa Francesc -i que avui el Papa Lleó ha recordat- “de la porta del costat”. Tots dos van viure amb intensitat l’amistat i van tenir un mateix horitzó: “verso l’alto”, cap amunt, cap a Déu.
Una canonització amb una gran particularitat
Ha estat un acte de canonització inèdit tenint en compte que, en el cas d’Acutis, es tracta del primer sant millenial, i no només això, sinó que a més a més, a la celebració han participat els seus familiars més propers: els seus pares i germans, que són els qui han portat les relíquies del sant perquè ja es puguin venerar. De fet, ha estat el mateix germà de l’ara sant, Michele Acutis, qui ha estat l’encarregat de llegir la primera lectura de la Missa en anglès.
“En Carlo m’inspira, és un model a seguir”
Entre els més de 80.000 assistents que han volgut viure aquesta celebració, es troba un grup de 30 persones vingudes de Barcelona des de la basílica de la Mercè, la primera d’Espanya que va rebre una relíquia de Carlo Acutis i va erigir un altar dedicat a ell. La relíquia, entregada directament per la seva mare, Antonia Salzano, és un tros de cabells del jove sant. La Ruth, de 21 anys i que ha vingut amb el grup, expressa l’impacte que li ha causat aquest moment: “El que més em crida l’atenció del Carlo és que tenia interessos com els nostres: li agradava programar, els videojocs… i això demostra que coses com la ciència i la informàtica són compatibles amb la fe”. En Juanjo, de 28 anys, recorda “El vaig conèixer quan encara no era ni beat, i vam aconseguir portar l’exposició dels miracles Eucarístics a Mallorca. En Carlo m’inspira, és un model a seguir: un noi amb un ordinador que l’Esperit Sant ha volgut convertir en un referent per a l’Església”.
La canonització ha finalitzat amb la pregària de l’Àngelus, on el pontífex ha demanat pregàries pels països en conflicte i s’ha dirigit als governants: “escolteu la veu de la consciència […] Déu no vol la guerra, Déu vol la pau”. Finalment, Lleó ha baixat amb el Papa-mòbil a saludar tots els peregrins vinguts per l’ocasió, recorrent una plaça plena de banderes d’Acció Catòlica Italiana -organització a la qual Frassati pertanyia- i imatges de l’adolescent Acutis, amb la seva motxilla i el característic polo vermell, que onejaven amb la força d’uns assistens enèrgics i orgullosos d’haver-hi estat presents.
