Novament, aquestes “Postals des d’Andalusia”, que van néixer i es publiquen a Catalunya Cristiana fa tants any. Van néixer al Parador Nacional de la Arruzafa, de Còrdova, en una trobada amb el llavors director d’aquest setmanari (Jaume Aymar), on vam parlar dels mitjans de comunicació, de la seva importància, de la seva influència, del seu valor com a instruments per a la Nova Evangelització. Com a fruit d’aquella trobada, no només d’una amistat entranyable, sinó amb el teló de fons d’un horitzó ple de promeses i d’afanys periodístics, vam decidir escriure una columna des d’Andalusia. El setmanari ha anat canviant de directors en el transcurs dels anys, però aquesta columna, amb tots els honors i amb la gratitud a tots ells, s’ha anat mantenint, amb la mateixa intenció amb la qual va sorgir: “Col·locar en aquestes pàgines els batecs d’una comunitat autonòmica, a la qual van pertànyer algunes generacions d’emigrants a Catalunya, on continuen els seus fills i nets.”

Vaig assumir la tasca en els meus temps de sotsdirector del diari Córdoba, en el marc de les meves activitats periodístiques, però també des de la riba de la fe, com a sacerdot a la diòcesi cordovesa. Vaig intentar seleccionar en cada article alguns paisatges, anècdotes, vivències d’aquesta comunitat, per a tantes persones com es van traslladar fins a la comunitat catalana.

La nostra fita ha estat en tot moment “dir alguna cosa” sobre Andalusia; el nostre camí, el viarany del periodisme en un mitjà escrit, avui també a les xarxes; i els nostres “acompanyants”, els estimats amics i amigues de la redacció de CC, a Barcelona. I és clar, l’alè i l’acompanyament del cardenal Omella, “avançat” d’un cristianisme en sintonia amb el moment present i l’hora que vivim!