A Andalusia, “tot és calor”. Un estiu implacable que ens endinsa en el descans buscant una mica d’ombra, de brisa, de temps lliure per assaborir la vida mateixa que se’ns converteix en vacances. El mes de juliol fustiga amb les altes temperatures, però també podem trobar a les nostres platges la frescor immensa de les onades, com cantava el poeta.

També ens queda la importància de la paraula a les nostres tertúlies i en tants llibres. L’estiu és una de les estacions de l’any que més ens convida a la lectura. La litúrgia de l’Església ens ofereix el temps ordinari, endinsant-nos en la vida pública de Jesús, recorrent els seus paisatges palestins, anunciant el regne de Déu al contacte amb la gent més senzilla.

El papa Francesc ens deia que “el primer deure del cristià és escoltar Jesús”, formulant-nos aquestes preguntes: “A casa, tenim un Evangeli? En llegim un tros, un passatge? O tenim por? O no estem avesats a escoltar la Paraula de Jesús? Us demano que llegiu un passatge de l’Evangeli cada dia. Sentiu quina cosa passa, sentireu Jesús.” Bon consell!

Recordo que sant Josepmaria parlava en un dels seus llibres de les tres “espurnes” que té la Paraula de Déu: “Jesús no nega a ningú la seva paraula, i és una paraula que guareix, que consola i que il·lumina.” No es podria dir millor ni de manera més bonica. Primer, “guareix”. És a dir, allibera dels mals; segon, “consola”. O el que és el mateix, acarona l’ànima; tercer, “il·lumina”. Arribaran moments de foscor i de tenebres quan necessitem “veure”.

Temps estiuenc, temps per obrir ments i cors a paisatges nous i a veus noves, per solcar tants mars procel·losos com la vida ens va oferint. A les nostres mans tenim arribar a bon port.